Doncs sí, tal com marca el títol, aquesta setmana he aconseguit establir un dels reptes que tenia aquest any, una curtida amb bici de muntanya força canyera, Bellcaire-Sant Mamet. La serra de Sant Mamet és troba situada a la Noguera, concretament a 15km de la població d’Alòs de Balaguer, on al punt més alt és on se troba situada l’ermita, que està a 1.400 metres de desnivell.
Així doncs que diumenge dia 19 el Carles i l’Eloi ( Mir ) a les 9.15 del matí ens vam posar a pedalar mentalitzats de la matada que ens esperava. Fins arribar a Camarasa les cames donen bones sensacions, i allí comença el pre-calentament, pujada de la serra Carbonera per successivament baixar-la per l’altra banda i arribar al poblet de Alòs. Quan arribem al poble semblo tenir un petit problema mecànic amb un dels pedals, hi ha un coixinet cardat, però no em molesta massa al pedalar, així que carreguem bidons d’aigua, mengem una barreta, dosis de glucosa i 15km de pujada ens esperen. Va parirrrrrr!!! Quina pujada, sembla que no s’acaba mai, el Carles vec que el tio aguanta un bon ritme i mentres anem pujant comentem les sensacions i lo faltats que estem...L’Eloi per d’altra banda sembla que li costa més i és va quedant una mica endarrerit, ja què el pobre acaba de sortir d’una lesió al peu i es troba algo fora forma, i per això ve a fer Sant Mamet, clar que siiiiiiii!!!quina bèstia.... Estem pel km 7 de la pujada i portem uns 45min pujant i el Carles es troba algo petat de cames i comença a tenir aquella sensació de...que collons faig aquí ( tots la vam tenir aquell dia ), fem una petita parada per esperar l’Eloi, crec que va ser una cagada, per que després les cames pesaven el doble, res...a continuar pujant!! Per fi arribo al cim, amb un temps de 1h30min des de Alòs, el Carles ho va fer 15min més tard i l’Eloi va arribar fins a la meitat, objectiu complert nois!!!
Bé, la putada del cas és que quan puges després s’ha de baixar i tornar cap a casa, tornar a fer la pujada de la serra Carbonera i uns quants repetxos lletjos fins a Bellcaire. El Carles i l’Eloi decideixen trucar que els vinguin a buscar a Alòs per que no troben forces per la tornada ( Carles has d’estar molt apurat per que et vinguin a buscar, te conec i ets tan o més tossut que jo ) i sé que tornaràs a fer-la, i jo si puc t’hi acompanyo de nou...Estàs fet un craK!!
Jo em noto bastant còmode, així que decideixo tornar cap a casa tot i saber que el camí no seria curt, al final doncs arribada a quarts de 5 de la tarda, les xifres:
- 91 km totals
- 5h 46 minuts pedalats
- 2.400 metres de desnivell acumulats
- Molt bones sensacions de cames, sol m’he endut una mica de tendinitis al genoll que espero enllestir aquesta setmana.
Em noto força bé físicament, tant nedant com en bici, ara començaré a corre en breu. Pel que fa a la moto aquesta setmana passada sol l’he agafat un parell de cops, on he fet una sessió fotogràfica molt xula amb el Joan Espasa de Goldriding on em servirà per fer el meu pòster.
Hem queden dues setmanes molt a tope en quan a entrenos, continuaré amb la mateixa línia amb bici i ha l’aigua, i toca afinar amb moto per preparar la cursa de Lleida d’aquí a dues setmanes...
Gasolina, pedals i aigua!!
#2#
Així doncs que diumenge dia 19 el Carles i l’Eloi ( Mir ) a les 9.15 del matí ens vam posar a pedalar mentalitzats de la matada que ens esperava. Fins arribar a Camarasa les cames donen bones sensacions, i allí comença el pre-calentament, pujada de la serra Carbonera per successivament baixar-la per l’altra banda i arribar al poblet de Alòs. Quan arribem al poble semblo tenir un petit problema mecànic amb un dels pedals, hi ha un coixinet cardat, però no em molesta massa al pedalar, així que carreguem bidons d’aigua, mengem una barreta, dosis de glucosa i 15km de pujada ens esperen. Va parirrrrrr!!! Quina pujada, sembla que no s’acaba mai, el Carles vec que el tio aguanta un bon ritme i mentres anem pujant comentem les sensacions i lo faltats que estem...L’Eloi per d’altra banda sembla que li costa més i és va quedant una mica endarrerit, ja què el pobre acaba de sortir d’una lesió al peu i es troba algo fora forma, i per això ve a fer Sant Mamet, clar que siiiiiiii!!!quina bèstia.... Estem pel km 7 de la pujada i portem uns 45min pujant i el Carles es troba algo petat de cames i comença a tenir aquella sensació de...que collons faig aquí ( tots la vam tenir aquell dia ), fem una petita parada per esperar l’Eloi, crec que va ser una cagada, per que després les cames pesaven el doble, res...a continuar pujant!! Per fi arribo al cim, amb un temps de 1h30min des de Alòs, el Carles ho va fer 15min més tard i l’Eloi va arribar fins a la meitat, objectiu complert nois!!!
Bé, la putada del cas és que quan puges després s’ha de baixar i tornar cap a casa, tornar a fer la pujada de la serra Carbonera i uns quants repetxos lletjos fins a Bellcaire. El Carles i l’Eloi decideixen trucar que els vinguin a buscar a Alòs per que no troben forces per la tornada ( Carles has d’estar molt apurat per que et vinguin a buscar, te conec i ets tan o més tossut que jo ) i sé que tornaràs a fer-la, i jo si puc t’hi acompanyo de nou...Estàs fet un craK!!
Jo em noto bastant còmode, així que decideixo tornar cap a casa tot i saber que el camí no seria curt, al final doncs arribada a quarts de 5 de la tarda, les xifres:
- 91 km totals
- 5h 46 minuts pedalats
- 2.400 metres de desnivell acumulats
- Molt bones sensacions de cames, sol m’he endut una mica de tendinitis al genoll que espero enllestir aquesta setmana.
Em noto força bé físicament, tant nedant com en bici, ara començaré a corre en breu. Pel que fa a la moto aquesta setmana passada sol l’he agafat un parell de cops, on he fet una sessió fotogràfica molt xula amb el Joan Espasa de Goldriding on em servirà per fer el meu pòster.
Hem queden dues setmanes molt a tope en quan a entrenos, continuaré amb la mateixa línia amb bici i ha l’aigua, i toca afinar amb moto per preparar la cursa de Lleida d’aquí a dues setmanes...
Gasolina, pedals i aigua!!
#2#
