Pot ser és una entrada una mica violenta, però realment és com em sento, no hagués dit mai que la lesió del peroné ara fa sis mesos em portaria taaaan mal de cap. Recordo quan em vaig treure el guix el turmell feia una pinta horrible, però és normal després de tenir una fructura. Em feia molt mal, però com que no és la primera vegada que em trenco i sempre he tingut molèsties un temps després doncs no vaig preocupar-me. Passat el primer més tenia unes molèsties brutals, vale, és veritat, quan ja em van dir que podia fer activitat física no vaig parar, per què necessitava fer esport i així ho vaig fer, més que res bicicleta i piscina pq córrer impossible. Sense deixar de banda una coixera considerable i un dolor diàri persistent. Continuava anant al traumatòleg cada mes, i ell em deia que el dolor era algo normal degut a la fractura, i que podría necessitar inclús 4 o 5 mesos més, tot i que la gent que fem força esport les lesions milloren ràpidament degut al treball de la part lesionada.
A dia d'avui continúo amb el turmell umflat, dolors en l'articulació i cansat de no tenir salut, així que després de visitar el fisio de confiançai un altre metge amb els resultats de la resonància i les radiografíes en mà, m'ha aconsellat que pari totalment la meva activitat esportiva, tot i ser un pal moral, he pensat que és el millor que puc fer per que estic molt cansat d'aquests dolors diàris i de no poder disfrutar al 100% del que més m'agrada. Així doncs, a partir d'avui mateix començo el repòs i amb els exercicis de rehabilitació, impacient per estar a tope, ja què de cara al bon temps tinc ganes de fer moltes coses!!!
Us poso fotos del cadència team pujant la setmana passada el port de comiols!
Salut i repós :-(
