jueves, 24 de marzo de 2011

XALLENGE DUAIGÜES A SERÓS


El passat 20 de març es va disputar la segona de les marxes de la Xallenge Duaigües a Serós, la primera es va disputar a Almatret, on no vaig assistir ja qué no tenia massa ganes de deixar la bicicleta feta un "nyap" a causa de les fortes pluges caigudes els dies abans. Aquesta cursa representa un homenatge al desaparegut David Duaigües, una de les marxes mes currades de la zona, a part amb un ambient especial.

La cursa o marxa, mes haviat cursa per a mí per qué no vaig veure els avituallaments en cap moment i vaig anar al màxim del meu rendiment dins de les 2h i 05 minuts que vaig estar sobre la bicicleta, on no vaig baixar de les 160 pulsacions, constanment em vaig moure sobre les 170 pm i 180pm. En un principi vaig poder tirar amb el grup dels 10 de davant, tot i que em va sortir la cadena en un dels molt currats corriols no tenia aquell punt per poder seguir el grup capdavanter,quin ritme!!! Però si que vaig poder lluitar en el segon grup, on ens donavam guerra entre 5 bikers sense donar gens de tregua durant tot el recorregut, la veritat que quan vas tant al limit no veus ni el paisatge, no assaboreixes la ruta ni l'ambient, solament veus el pulsòmetre que treu fum i estas concentradíssim a no pedre la roda del que tens a davant. Buf, baixava les trialeres sense esma i les pistes planejant a 40km/h, això si, jo col·locat ben a roda del de davant, i pel que fa les pujades pues maricon l'últim, deunidor...Crec que mai m'havia aplicat tant en una cursa de Btt, però vaig disfrutar de valent. Suposo que quan mes fi estàs, mes capaç ets de tolerar el sofriment...Al final em vaig classificar en 15é lloc, força content de les sensacions.

Aquesta setmana he completat dos entrenaments de 2 horetes cada un planejant fort i deixan anar alguna que altra sèrie, també he fet una classe de spinning, i ens reservem per diumenge que es preveu que caurà una ruta de fons amb els companys, segurament pujarem a Sant Mamet des de Linyola...


A partir d'avui queden 48 dies per la Milenio Titan Desert....


Salut

miércoles, 16 de marzo de 2011

TORNADA AL BLOG, MOLTES NOVETATS!!!


Després de molts dies sense escriure m'he animat per trobar un petit hueco i narrar els meus entrenaments dia a dia.

Tinc tantíssimes coses que explicar que no sé ni per on començar, però si que realment tinc la necessitat d'escriure aquestes quatre línies blog perque necessito esbrabar-me d'alguna manera, ja què no és el meu estil donar la tabarra a qualsevol sobre les meves jornades d'entrenament, a part a la gent l'importa ben poc el que un fa i els interessa parlar més d'ells mateixos, ho tinc comprovadíssim!!però es cert que jo faig això pq m'ompla personalment i no per demostrar res a ningú...

Així que ja fa uns 4 mesos que estic preparant unes de les curses més dures de Btt "La Milenio Titan Desert" amb l'objectiu de poder acabar-la. Aquesta cursa es disputa en terres africanes on es transcorre per desert marroquí, són sis etapes marató en plé desert en altes temperatures i condicions extremes de duresa. Realment penso que la cursa no és la part mes dura, sinó tot l'entrenament previ, la veritat és que està sent força sacrificat degut a la meva apretada agenda de feina i projectes personals...

Després de tants anys dedicat al motocròs, puc dir que el ciclisme és un dels esports més sacrificats que conec, per que has d'entrenar moltíssimes hores, també has de lluitar contra el teu coco ja què passes moltíssimes hores en solitàri, has de passar-te jornades llargues sobre la bicicleta, has de sofrir de valent per poder millorar el teu rendiment, i lo pitjor de tot és que hi ha poques persones que valoren realment tot el sofriment que comporta aquest esport, això sí, un cop has acabat els entrenaments, la ruta o una cursa la recompensa no te preu.

Un altre tret positiu és el companyerisme, les condicions extremes et fa unir molt més a la gent que està sofrint al teu costat, així que cada diumenge que ens reunim els de sempre unifiquem més la nostra amistat, i això tampoc te preu...

Ara estic a uns 50 dies de que comenci aquesta aventura, i la veritat és que em trobo força fi sobre la bicicleta, tot i que aquesta setmana la faig de descàrrega perquè em noto una mica cansat i em costa recuperar, a part m'han sortit alguns problemes musculars a nivell de pectoral,això vol dir afluixar la corda... L'entrebanc més gran en què m'enfronto és la meva feina, al treballar en un gimnàs molts dies em coincideix entrenar 3 o 4h sobre la bici i per la tarda 5 o 6 classes d'entre elles spinning, manteniment, tonificació o abdominals, arribant a casa que no sóc persona.

Molta gent em pregunta sobre la moto, ara mateix no tinc en ment tornar a competir en moto, tot i que tinc contacte amb ella gràcies als entrenaments personals que tinc cada setmana i també gràcies a una de les feines tinc com a probador i redactor de la revista Solo-Moto Off-Road. Em moc per sensacions, així que si s'escau pot ser em preparo alguna cursa del campionat de Catalunya a final d'any, però simplement per pura diversió...

Bueno, espero poder narrar una mica més sobre les meves aveturilles d'aquí poc.


La foto és del stage que van organitzar la gent de Doctore bike per la Titan, amb Roberto Heras, sense comentaris...


Quién teme perder...está vencido!!!


Danny