Després de molts dies sense escriure m'he animat per trobar un petit hueco i narrar els meus entrenaments dia a dia.
Tinc tantíssimes coses que explicar que no sé ni per on començar, però si que realment tinc la necessitat d'escriure aquestes quatre línies blog perque necessito esbrabar-me d'alguna manera, ja què no és el meu estil donar la tabarra a qualsevol sobre les meves jornades d'entrenament, a part a la gent l'importa ben poc el que un fa i els interessa parlar més d'ells mateixos, ho tinc comprovadíssim!!però es cert que jo faig això pq m'ompla personalment i no per demostrar res a ningú...
Així que ja fa uns 4 mesos que estic preparant unes de les curses més dures de Btt "La Milenio Titan Desert" amb l'objectiu de poder acabar-la. Aquesta cursa es disputa en terres africanes on es transcorre per desert marroquí, són sis etapes marató en plé desert en altes temperatures i condicions extremes de duresa. Realment penso que la cursa no és la part mes dura, sinó tot l'entrenament previ, la veritat és que està sent força sacrificat degut a la meva apretada agenda de feina i projectes personals...
Després de tants anys dedicat al motocròs, puc dir que el ciclisme és un dels esports més sacrificats que conec, per que has d'entrenar moltíssimes hores, també has de lluitar contra el teu coco ja què passes moltíssimes hores en solitàri, has de passar-te jornades llargues sobre la bicicleta, has de sofrir de valent per poder millorar el teu rendiment, i lo pitjor de tot és que hi ha poques persones que valoren realment tot el sofriment que comporta aquest esport, això sí, un cop has acabat els entrenaments, la ruta o una cursa la recompensa no te preu.
Un altre tret positiu és el companyerisme, les condicions extremes et fa unir molt més a la gent que està sofrint al teu costat, així que cada diumenge que ens reunim els de sempre unifiquem més la nostra amistat, i això tampoc te preu...
Ara estic a uns 50 dies de que comenci aquesta aventura, i la veritat és que em trobo força fi sobre la bicicleta, tot i que aquesta setmana la faig de descàrrega perquè em noto una mica cansat i em costa recuperar, a part m'han sortit alguns problemes musculars a nivell de pectoral,això vol dir afluixar la corda... L'entrebanc més gran en què m'enfronto és la meva feina, al treballar en un gimnàs molts dies em coincideix entrenar 3 o 4h sobre la bici i per la tarda 5 o 6 classes d'entre elles spinning, manteniment, tonificació o abdominals, arribant a casa que no sóc persona.
Molta gent em pregunta sobre la moto, ara mateix no tinc en ment tornar a competir en moto, tot i que tinc contacte amb ella gràcies als entrenaments personals que tinc cada setmana i també gràcies a una de les feines tinc com a probador i redactor de la revista Solo-Moto Off-Road. Em moc per sensacions, així que si s'escau pot ser em preparo alguna cursa del campionat de Catalunya a final d'any, però simplement per pura diversió...
Bueno, espero poder narrar una mica més sobre les meves aveturilles d'aquí poc.
La foto és del stage que van organitzar la gent de Doctore bike per la Titan, amb Roberto Heras, sense comentaris...
Quién teme perder...está vencido!!!
Danny
No hay comentarios:
Publicar un comentario