IMPREVISIBLE...

Hi ha moments que et penses que tot està sota control, i ha la mes mínima et trobes amb algun obstacle inesperat. Això és el que em va passar aquest diumenge a la cursa de Rufea ( Lleida ) puntuable pel trofeu Segre. La primera de les mànegues, en un principi va ser una lluita entre jo, Martínez i el Mengo, m’ho vaig passar de muerte !! molts cops haviam estat conversant d’aquell moment, Martínez va entrar 1r hi ha 700 centèsimes jo, hi ha uns 10 segons el Mengo. Estic content respecte al meus problemes de braços per què he millorat molt, això va fer que durant tota la mànega pogués anar al mateix ritme, tot i què Martínez també portava un ritme molt alt i sols vaig poder limitar-me a seguir-lo. De cara a la segona mànega la cosa va canviar, a la segona volta em vaig ficar 1r, i vaig intentar tirar fortíssim les 4 primeres voltes, vaig aconseguir un marge d’uns 5 segons sobre el Martínez, la cursa pintava bé per que em trobava comodíssim. Va ser aquell moment que va arribar el moment “ imprevisible”, després d’una curva a dretes afronto una messeta en curva i em trobo...la moto del Rulla “fsssxxxx”( colega i company de batalles ) al terra en plena pista !!!! vaig pensar...merda!bueno, intentaré passar-la per sobre, pot ser m’hen surto!Però el 95% de les vegades que passa aquesta situació acaba amb un ostion del mil, i així va ser...!Després d’estar un rato tombat per allí i de tornar en si pel cop al cap que m’havia fotut, vaig tornar agafar la moto i intentar sumar algun punt de cara al campionat, tot i que ara se m’ha complicat força. Al final 13é a la mànega i 7é a la general, hauré d’espavilar les dues últimes curses, pot passar de tot.

Estic satisfet pel moment de forma que em trobo, i aquest cap de setmana arriba una cita important, campionat d’Espanya Mx Élite a Bellpuig, tinc moltes ganes d’afrontar aquesta cursa, però he de reconèixer que fer dels 10 primers està molt car, estaria satisfet si pogués entrar en aquestes posicions.

De moment aquesta setmana m’esperen dos dies de entreno fort amb moto, ja he introduït els entrenaments de running i de natació, deixant una mica de banda les peses per solucionar els problemes de braços.

15 seg... 5 seg.... gasssss!!!

TRENCANT LA RUTINA...

Aquesta setmana ha estat una mica diferent,tot i mantenir els entrenaments amb moto, els dies de spinning i alguna sortida que he pogut fer a caminar, no ha estat una setmana massa intensa. Aprofitant que no tenia cap cursa i que el genoll encara m’estava tocant la moral, hem celebrat l’aniversari del colega “Mengo” ( Albert Armengol ). Dimecres, al tenir la casa lliure, vaig invitar al Mengo i el Neivok ( Antonio Navas ) a a fer un soparillo d’aquells que s’han de fer de tant en tant...Riure, fotos, videos, anecdotes, bromes etc. I és que el “ team eñ eñ “ l’hem liat en moltes ocasions, quins records, i encara queda molta guerra per donar !!!
La festa bona la vam fer el dissabte, ens vam presentar amb el “James Betriu” i molt ben acompanyats a Vilassar de Mar, l’objectiu era sorprendre al Mengo que estava amb una inauguració d’una botiga d’un espònsor seu, per després passar la nit tots amb un bon sopar i una mica de festota, i així ho vam fer...La veritat es què va estar molt bé, felicitats company!!!

Els entrenaments aquesta setmana força “ lights”, l’únic que no baixo la guàrdia és amb la moto per que venen curses importants, he canviat la meva preparació per millorar els problemes de braços que tinc als inicis de les mànegues, havere si funciona!! Vaig estar dimecres a Vallgorguina entrenant amb el Robert Jr, i dissabte a Ponts amb bon grapat de riders... Armengol, Betriu, el Sebas, Solé, Castells, Rossell, Butron etc. bon entreno!!
Dimarts vaig anar a fer una mica de caminata per muntanya a Camarasa, concretament la pujada al Refugi del Buo, eram el Josele, i el Josep Rossell, que ja fa dies que s’han instal·lat a Sant Llorenç de Montgai i ha ben segur que coincidirem més vegades per poder entrenar.
Diumenge per la tarda he sortit una estona amb la bici de carretera per comprovar l’estat del genoll, i la veritat que he mirat de apretar i no he notat res, espero que això sigui el fi del calvari que m’està donant aquesta maleïda articulació.

Degut a la tornada de les classes a l’INEFC i als nous horaris del curro, aquesta setmana he anat força de cul amb trobar temps per entrenar, espero aquesta setmana poder portar més organització i entrenar com cal, que ja fa uns dies que estic fent una mica el mariquilla...

Aquesta setmana Trofeu Segre a Lleida!! Fang, baches i gasssssssss......


Salut.

CAMPIÓ DE CATALUNYA DE SUPERCROSS 2008

Deunidor quina setmaneta més intensa me pegat, ja què dijous tenia la última cita del campionat de Catalunya de Supercross a Martorelles, i diumenge la penúltima cursa del campionat de Catalunya de motocross a Bellpuig.
Aquests dies me centrat totalment a la moto, i és què entre entrenaments, curses i preparacions prèvies a les curses( carregar, descarregar, rentar motos, roba etc ) m’ha comportat un munt de temps. Dimecres vaig estar amb Robert Jr, i uns companys rodant a un circuit prop de Manresa “ Can Canadell “, que semblava una pista d’asfalt per la duresa del terreny, tot i què el circuit era molt ràpid i divertit.
Dijous, toca el despertador a 1ª hora, enfilem la furgo i cap a Martorelles, sol començar els entrenaments quan em decideixo a fer la volta ràpida, als woops em pego la gran castanya, bufff... Encara no sé exactament que em va passar, però vaig perdre el control de la part de darrera i la moto em va escopir totalment de cap a un woop, m’aixeco i faig una exploració ràpida de com estic, sol tenia una trompada al nas i un hombro algo tocat, entro al box per l’estat de la moto, tot i això vaig fer la pole.
Un cop a les mànegues, sol tenia que controlar a Ballús per proclamar-me campió, i així o vaig fer. El francès Fabien Izoard va imposar un ritme molt similar al meu, i tot i acabar just darrera seu en les mànegues em va ser impossible passar-lo. Ja en la superfinal, vaig aconseguir pegar-me just darrera del francès per intentar passar-lo, però en un dels peraltes del circuit vaig perdre el control de la roda del davant i vaig tornar a provar el terra, vaig reprendre la marxa i encara sort de poder acabar en 2ª posició per que anava sense maneta de embrague. Finalment, gràcies a aquest segon lloc a la general vaig proclamar-me CAMPIÓ DE CATALUNYA DE SUPERCROSS, el 6é campionat català que sumo al meu historial.
Després de la caiguda del dijous, vaig quedar força magullat, i fins el diumenge vaig fer descans en quan a entrenaments.
Que dura ha estat la cursa de Bellpuig, tinc greus problemes d’avantbraços a les primeres mànegues que disputo. La primera mànega he tingut pique amb tots els pilots punters, els primers compassos amb el francès Izoard , després amb el meu colega “ Mengo” on malauradament ens vam tocar a principi de recta i jo vaig sortir més perjudicat ja què vaig caure, m’aixeco ràpidament i just em passa el Ballús, on també ens vam tocar a l’última corba i aquest cop ell se’n va al terra, deunidor quina guerra, al final 3r !!! He de dir que quan faltaven 4 voltes pel final estava francament fatal d’avantbraços, on en alguns trams del circuit la moto se m’escapava de les mans.
La segona mànega, ja als inicis he trencat el tub d’escapament, on la moto perdia força potència, encara rai que he pogut aconseguir acabar 3r altre cop i guanyar uns punts força valuosos de cara al campionat.
L’última mànega me trobat perfecte físicament i he aconseguit posar una bona posta a punt a la moto, i ja des de la primera volta he pogut passar a Izoard i marcar un fort ritme fins al final. I és que les últimes mànegues son tot el contrari que les primeres, em trobo fresquíssim, i he aconseguit fer la volta ràpida a 3 segons del 2n classificat, realment tinc que mirar de solucionar aquets problema de braços.
A falta d’una cursa continuo líder, amb bones perspectives de cara al campionat, però encara queda una cursa i cal entrenar fort per intentar guanyar-la.

La setmana vinent hi ha descans en quan a curses, però no als entrenaments, així que ja us explico com anat !!!

Per cert, dedico el títol al Robert ( Robert Mx Team ) que s’ha portat molt be amb mi i es un gran persona que m’està ajudant molt.

Gasolina, gas i nac-nac!!

Nandes #2#

TORNADA A LA NORMALITAT

Després de l’experiència del camino, poc a poc tot torna al seu lloc, regular els entrenaments, tornar a la feina... Aquest mes volia començar a preparam fort pels duatlons de muntanya que comencen ara aviat, però com ja vaig comentar al blog de la setmana passada, el genoll m’ha donat guerra. He estat fent solament natació 4 cops a la setmana, peses dos dies, moto 3 dies i spinning molt suau durant 3 dies( per què es la meva feina i allí no puc faltar ). També he estat fent sessions de fisioteràpia i infiltracions, i puc dir que a hores d’ara m’estan donant gran resultat per què a penes noto molèsties, però encara estaré una setmana més sense forçar massa.

La cita important d’aquesta setmana era a Olvan, antepenúltima cursa del campionat de Catalunya de Motocross, on vaig aconseguir guanyar la cursa, aconseguint dues de les tres mànegues que s’hi van disputar. Tinc un problema en aquell circuit, la sortida !! És la única del campionat que està feta de ciment, i encara no he trobat la tècnica per sortir be, i a la primera de les mànegues vaig sortir el 10é, i ja em va ser impossible agafar als de davant, tot i això encara vaig poder fer 3r.

Aquesta setmana m’espera doble cita, dijous última cita del Campionat de Catalunya de Supercross a Martorelles, els quals vaig 1r i amb moltes opcions d’aconseguir guanyar el campionat , i diumenge a Bellpuig on tinc la penúltima cita del Campionat de Catalunya de Motocross.

La setmana vinent comento com anat aquesta moguda setmana que m’espera en quan a curses!

Per cert, dedico la cursa a la Carla, aquesta bonica nena que ens te a tots els de ROBERT MX TEAM amb el cor robat !!!! va per tu....

Dynamite #2#

CAMINO DE SANTIAGO

Que puc dir del Camino de Santiago…és una aventura única, i que animo a qualsevol que tingui ganes de aventurar-se a provar aquesta mítica ruta, i si és en solitari millor.

Doncs el dilluns a mig matí el meu colega “ Mengo “ fou qui em va acompanyar amb la meva furgo cap a Roncesvalles, que és el punt de partida d’on comença el camino francès. La veritat que molt tampoc sabia on m’estava posant, però aquest és el punt que mes motiva, no saber amb quins inconvenients hem trobaria, forma part de l’aventura! Dimarts a les 6 del matí sona el despertador a l’alberg, que estrany es fa això de sortir a pedalar de nit amb una boira increïble. El 1r dia pot ser va ser el més distret en quan a paisatge i per la gran quantitat de senders que em vaig trobar recorrent els Pirineus navarresos, genial...Aquell dia vaig fer 75 km i vaig estar unes 5h i 30min finalitzant a Puente de la Reina.

La segona etapa, vaig decidir de fer una bona tirada de quilòmetres, en un principi volia fer el Camino amb 10 dies, però un cop posat i degut ha què tenia moltes hores per pedalar vaig decidir que ho podia fer amb dos o tres dies menys, així que el segon dia vaig fer 110 km i vaig estar unes 7h i 30min pedalant., quin mal de cul ! Aquesta segona etapa, vaig abandonar Navarra per entrar a la província de Logroño, concretament vaig acabar a un poblet que es deia Nájera.
Quan arribava a l’alberg tenia una gana impressionant, i jo soc d’aquells que després d’una bona curtida, toca una bona jalada, .així que anava directe al restaurant a dinar, i vaya quins dinars em fotia !!!!! Després de dinar, una becaineta no me la treia ningú, visita al poble, fotos i ha buscar una terrasseta a prendre alguna cosa planificant la ruta següent i poc després a sopar, ja què als albergs a les 22h tothom està dormint, bueno...i més d’un que rondava per allí roncant com un hipopòtam!!

El tercer dia tocava arribar a Burgos, recordo que va ser un dia durillo per què va fer una calor tremenda, hi també em vaig trobar amb uns senders que tenia que fer a peu arrossegant la bici, quina matada! Aquell dia vaig pujar uns 1100 metres de desnivell amb vistes fantàstiques. En total van sortir 7h pedalades, 97km i l’aparició del meu enemic: “ la tendinitis al genoll “. Sabia que podria passar, però quan tens il·lusió i ganes de fer una aventura d’aquestes no li dones importància. Aquell dia per la tarda vaig estar prenent antiinflamatoris, gel a totes hores e inclús em vaig anar a comprar una pomada per recuperar-me a marxes forçades. A sopar vaig estar amb tres nois de Barcelona que vaig conèixer a l’alberg, doncs quan em vaig aixecar de la taula en acabar de sopar, no podia ni doblegar la cama, quina rallada !!! Vaig pensar, descansaré i l’endemà estaré molt millor i podré continuar.

Sona el despertador, i el 1r que faig es aixecar-me i fer tot tipus de moviments per comprovar l’estat del genoll, sembla que el tinc bastant bé, a sobre em vaig posar uns vendatges per fer pressió sobre el tendó per alleugerà el dolor. Sol sortir, faig les primeres pedalades i noto un dolor molt desagradable, i pensar que em quedava mes de 6h sobre la bici, aquell dia no vaig disfrutar gens de la ruta, sol estava pendent del dolor. Quan estava al quilòmetre 30, vaig parar a un poblet per esmorzar, i se’m va passar pel cap de quedar-me allí un o dos dies per descansar i continuar en els pròxims dies. Un cop allí vaig demanar gel al bar i mel vaig posar mentres anava sobre la bicicleta, el gel s’ha convertit en el meu aliat durant aquests dies, no notava res de dolor, això sí, quan passava l’efecte tornava a rabiar sobre la bici. Vaig fer la mateixa operació un altre cop, i vaig arribar a Carrión de los Condes ( un meravellós poble de la província de Palencia que guardaré grans records per la gent que hi vaig conèixer ) com vaig poder, sabia que tenia el genoll força fotut i que necessitava parar almenys un dia. Vaig buscar un fisio, també vaig continuar prenent antiinflamatoris i gel cada dos per tres, però quan va sonar el despertador el dia següent encara em feia mes mal que el dia anterior, així doncs aquell mateix instant em vaig dir a mi mateix que tenia que reposar aquell dia. La sorpresa me la vaig endur després, a les 8h del matí cansat de donar toms pel llit me’n vaig anar a fer una volta pel poble, i em vaig trobar amb un munt de gent de festa, ja que eren les festes del poble i em van acollir a una de les seves penyes! Doncs bé, vaig acabar a les 2 del mig dia una mica passat de cerveses, vermut i una gresca acollonant!!! Mai havia vist festa tant seguida, no entenc com poden aguantar tantes hores aquella gent, jo al mig dia ja estava K.O. Passada la tarda, que la vaig passar al llit esperant una millora del genoll, vaig prendre la decisió de tornar cap a casa, ja què el meu genoll no feia pas pinta de millorar, això sí, vaig fer una cloenda com deu mana passant una nit de lo més divertida amb la gent que i vaig conèixer! Des de aquí, no sé si veurà el blog, però agraeixo moltíssim a la “ Cordo “ que va ser qui va perdre més temps amb mi, i em va ajudar a integrar-me en el seu grup.

Així doncs, el diumenge a les 5 de la tarda agafava el bus per tornar cap a Lleida, els quals arribava a les 5 del matí, quin tute !!
La veritat que m’ha quedat un sabor agredolç, no poder arribar a “ Santiago” em va doldre, per sort l’any vinent si deu vol intentaré fer-lo tot sencer de nou i acabar-lo, de moment em quedo amb el que he passat aquets dies, que ha estat genial.

A partir d’ara toca posar-se les piles sobre la moto per què em queden 4 curses per finalitzar la temporada i voldria arrodonir l’any amb bons resultats finals.

Deixo algunes fotos que vaig fer al Camino, i també intentaré penjar algun video dels millors moments.

Gasssss i derrapadessss !!!!

Danny #2#