CAMINO DE SANTIAGO

Que puc dir del Camino de Santiago…és una aventura única, i que animo a qualsevol que tingui ganes de aventurar-se a provar aquesta mítica ruta, i si és en solitari millor.

Doncs el dilluns a mig matí el meu colega “ Mengo “ fou qui em va acompanyar amb la meva furgo cap a Roncesvalles, que és el punt de partida d’on comença el camino francès. La veritat que molt tampoc sabia on m’estava posant, però aquest és el punt que mes motiva, no saber amb quins inconvenients hem trobaria, forma part de l’aventura! Dimarts a les 6 del matí sona el despertador a l’alberg, que estrany es fa això de sortir a pedalar de nit amb una boira increïble. El 1r dia pot ser va ser el més distret en quan a paisatge i per la gran quantitat de senders que em vaig trobar recorrent els Pirineus navarresos, genial...Aquell dia vaig fer 75 km i vaig estar unes 5h i 30min finalitzant a Puente de la Reina.

La segona etapa, vaig decidir de fer una bona tirada de quilòmetres, en un principi volia fer el Camino amb 10 dies, però un cop posat i degut ha què tenia moltes hores per pedalar vaig decidir que ho podia fer amb dos o tres dies menys, així que el segon dia vaig fer 110 km i vaig estar unes 7h i 30min pedalant., quin mal de cul ! Aquesta segona etapa, vaig abandonar Navarra per entrar a la província de Logroño, concretament vaig acabar a un poblet que es deia Nájera.
Quan arribava a l’alberg tenia una gana impressionant, i jo soc d’aquells que després d’una bona curtida, toca una bona jalada, .així que anava directe al restaurant a dinar, i vaya quins dinars em fotia !!!!! Després de dinar, una becaineta no me la treia ningú, visita al poble, fotos i ha buscar una terrasseta a prendre alguna cosa planificant la ruta següent i poc després a sopar, ja què als albergs a les 22h tothom està dormint, bueno...i més d’un que rondava per allí roncant com un hipopòtam!!

El tercer dia tocava arribar a Burgos, recordo que va ser un dia durillo per què va fer una calor tremenda, hi també em vaig trobar amb uns senders que tenia que fer a peu arrossegant la bici, quina matada! Aquell dia vaig pujar uns 1100 metres de desnivell amb vistes fantàstiques. En total van sortir 7h pedalades, 97km i l’aparició del meu enemic: “ la tendinitis al genoll “. Sabia que podria passar, però quan tens il·lusió i ganes de fer una aventura d’aquestes no li dones importància. Aquell dia per la tarda vaig estar prenent antiinflamatoris, gel a totes hores e inclús em vaig anar a comprar una pomada per recuperar-me a marxes forçades. A sopar vaig estar amb tres nois de Barcelona que vaig conèixer a l’alberg, doncs quan em vaig aixecar de la taula en acabar de sopar, no podia ni doblegar la cama, quina rallada !!! Vaig pensar, descansaré i l’endemà estaré molt millor i podré continuar.

Sona el despertador, i el 1r que faig es aixecar-me i fer tot tipus de moviments per comprovar l’estat del genoll, sembla que el tinc bastant bé, a sobre em vaig posar uns vendatges per fer pressió sobre el tendó per alleugerà el dolor. Sol sortir, faig les primeres pedalades i noto un dolor molt desagradable, i pensar que em quedava mes de 6h sobre la bici, aquell dia no vaig disfrutar gens de la ruta, sol estava pendent del dolor. Quan estava al quilòmetre 30, vaig parar a un poblet per esmorzar, i se’m va passar pel cap de quedar-me allí un o dos dies per descansar i continuar en els pròxims dies. Un cop allí vaig demanar gel al bar i mel vaig posar mentres anava sobre la bicicleta, el gel s’ha convertit en el meu aliat durant aquests dies, no notava res de dolor, això sí, quan passava l’efecte tornava a rabiar sobre la bici. Vaig fer la mateixa operació un altre cop, i vaig arribar a Carrión de los Condes ( un meravellós poble de la província de Palencia que guardaré grans records per la gent que hi vaig conèixer ) com vaig poder, sabia que tenia el genoll força fotut i que necessitava parar almenys un dia. Vaig buscar un fisio, també vaig continuar prenent antiinflamatoris i gel cada dos per tres, però quan va sonar el despertador el dia següent encara em feia mes mal que el dia anterior, així doncs aquell mateix instant em vaig dir a mi mateix que tenia que reposar aquell dia. La sorpresa me la vaig endur després, a les 8h del matí cansat de donar toms pel llit me’n vaig anar a fer una volta pel poble, i em vaig trobar amb un munt de gent de festa, ja que eren les festes del poble i em van acollir a una de les seves penyes! Doncs bé, vaig acabar a les 2 del mig dia una mica passat de cerveses, vermut i una gresca acollonant!!! Mai havia vist festa tant seguida, no entenc com poden aguantar tantes hores aquella gent, jo al mig dia ja estava K.O. Passada la tarda, que la vaig passar al llit esperant una millora del genoll, vaig prendre la decisió de tornar cap a casa, ja què el meu genoll no feia pas pinta de millorar, això sí, vaig fer una cloenda com deu mana passant una nit de lo més divertida amb la gent que i vaig conèixer! Des de aquí, no sé si veurà el blog, però agraeixo moltíssim a la “ Cordo “ que va ser qui va perdre més temps amb mi, i em va ajudar a integrar-me en el seu grup.

Així doncs, el diumenge a les 5 de la tarda agafava el bus per tornar cap a Lleida, els quals arribava a les 5 del matí, quin tute !!
La veritat que m’ha quedat un sabor agredolç, no poder arribar a “ Santiago” em va doldre, per sort l’any vinent si deu vol intentaré fer-lo tot sencer de nou i acabar-lo, de moment em quedo amb el que he passat aquets dies, que ha estat genial.

A partir d’ara toca posar-se les piles sobre la moto per què em queden 4 curses per finalitzar la temporada i voldria arrodonir l’any amb bons resultats finals.

Deixo algunes fotos que vaig fer al Camino, i també intentaré penjar algun video dels millors moments.

Gasssss i derrapadessss !!!!

Danny #2#