MOMENTS DIFÍCILS

És complicat expressar com em sento, fa molts anys que competeixo i entreno a un nivell podríem dir que elevat, dins d’aquests 20 anys me considerat un pilot que he donat sempre el 100% cada entrenament i cada cursa, sempre he estat d’aquells que si tenia que fer 10 voltes, en feia 12 per millorar el màxim!! No sé que em passa, però aquest any vaig estar fent una pre-temporada molt bona, amb molt volum d’entrenament tant físic com sobre la moto, i ha tope de motivació!! I és que últimament estic fent uns entrenaments força patètics sobre la moto, noto que vaig a un circuit a entrenar i els tinc avorrits de donar-hi tantes voltes, que estan en molt males condicions degut a la calor que fot amb aquest país, que tinc que mantenir un nivell d’entrenament alt per 10 curses que tinc a l’any, per què l’únic calendari interessant que tenia a competir “ el campionat d’Espanya de supercross” ara diuen segurament no es fa. I representa que jo m’estic gastant els meus calers i que m’estic matant a entrenar per aconseguir un campionat de Catalunya ( els quals n’he guanyat 8 ) i que si guanyes la única recompensa a tot aquest esforç és una copeta que et donen!! Si, estic d’acord que la recompensa personal no te la treu ningú, però després de 20 anys de carreres has de buscar altres motivacions...
Fa una setmana estava entrenant sol, dic sol per què no tenia ningú que em pogués acompanyar ni cap pilot que coincidíem per entrenar, hagués pogut agafar el camí fàcil i no anar a entrenar, però soc un cap quadrat i si em marco uns objectius m’agrada per lo menys tenir la sensació de què he lluitat per aconseguir-los. Doncs bé, la situació..31º de temperatura, el circuit amb una pols impressionant i jo donant voltes com un idiota per allí fins que em vaig estar apunt de fotre un bon piño, em vaig parar, sentat al costat de la furgoneta i em vaig adonar que estic en un moment crític de motivació!!!
Aquesta setmana vinent baixen els dos pilots de l’equip a entrenar aquí a Lleida el Davide i el Cedric, aviam si amb ells aonsegueixo agafar el ritme de motivació que em falta per que el supercross de Linyola està al caure i aquí si que m’agradaria donar el 100% de mí, ja què estic davant dels meus...

Fins aviat!