Ja hem disputat tres curses i nou mànegues, les quals he pogut guanyar les 3 curses i vuit de les nou mànegues fins al moment, és una bona estadística, però tot és fruit de la constància i ganes de superar-se una mica més dia a dia…
Doncs el dilluns després d’un cap de setmana intens ( pels problemes de cervicals i la cursa de Castellolí ), ens vam reunir amb el Mengo ( gran colega dia a dia i gran rival en pista ) per dinar i comentar les anècdotes de la cursa i dels piques que ens peguem últimament a cada cursa, que no son pocs..Per la tarda, vaig fer algo que feia molt de temps que no feia, vaig robar-li la KTM 250-2t de enduro al jefe i vaig anar a fer 40km de enduro, buscant nous camins per la meva zona i així després poder-los fer amb la bici de muntanya, m’ho vaig passar genial, això sí...molt de tranquis jeje!! A les 21.15 m’esperava el curro, una sessió intensa de spinning!! De cara a dimarts, ja amb més forces i més descansat, com cada setmana vaig aprofitar el parón que tinc de 2 hores al curro per anar amb el “Josele “ ( Josep Tribó ) a fer la ermita de Sant Jordi ( Camarasa ) amb la bici de muntanya. La intenció era escalfar una mica des de Sant Llorenç i pujar els 7 km que hi ha de Camarasa a l’ermita a un bon ritme. Tot i que em vaig dir a mi mateix que no pujaria al límit per què la última vegada que ho vaig fer vaig tardar 25 minuts i 32 segons i l’endemà vaig estar amb febre del magaesforç que vaig fer...jaja!!! Així vaig posar el xip de pujar al 80% de les meves possibilitats, lo bo del cas es què vaig arribar a l’ermita amb un temps de 26 minuts clavats, així que ara aviat haurem de anar a rebaixar la marca. Un cop va pujar el Josele, el rellotge marcava les 19.30, i a les 20.15 tenia que estar pujat sobre la bici de spinning al curro. Semblava que anàvem be de temps però...a mitja baixada vaig notar que alguna cosa no anava bé sobre la meva K2, ostres la roda punxada !!!lem poso a prepara’m per canviar la càmera i la meva sorpresa al veure que ni jo ni el Josele dúiem la manxa!!! Doncs res, ja ens veus jo pujat al seient de la bici del Josele amb la meva bici al coll, i ell conduint com podia, sort que no ens va veure ningú...jaja!! A les 20.10 entrava per la porta del gimnàs, just per preparar la música i cap a suar un ratet més, així dons que l’ensurt va quedar en una anècdota més. De cara a dimecres entreno de Mx a Almacelles amb els riders habituals...”James”Betriu, l’Ot, el Marc i el Joel Bernades. Bones mànegues i moltíssim de pols, i és que sinó plou vec fotuda la pràctica del mx amb pocs mesos vista. Dijous, dia festiu, el Gimnàs Punt d’Esport ( Empresa on treballo ) va organitzar una sortida de btt de uns 35km per la zona de la Sentiu-Bellmunt, al final eram uns 15 participants que vam gaudir i disfrutar de l’ambient i la ruta. Just acabar, vaig marxar volant cap a la platja de Cambrils, allí m’esperava una bona fideuà amb molt bona companyia, després de tranquis tumbats per l’arena. Divendres, aprofitant que tenia la tarda lliure, ens vam citar amb el “James” i el Cristian a Ponts per entrenar una mica de cara a diumenge, sol vaig poder fer una mànega de 30 minuts i algunes voltes ràpides ja què el pneumàtic es va desintegrar degut al mal estat del terreny. El dissabte em vaig dedicar a passar el dia al circuit de Lleida acompanyant i animant a l’Ot, ja què corria dissabte. Van sortir bones mànegues, ja què en va guanyar dues de les tres disputades, crec que estem en bona línia amb el seu treball, però tenim que polir petites errades que el faran créixer més, des de aquí en dono ànims per què sé que pots estar més endavant!! Acabades les curses, “Lo Paco “ ( Piñol ) aprofitant l’aniversari de la seva senyora, ens va convidar al mateix circuit a una cassola de tros per xupar-se els dits. Després aprofitant que el “Neivok” ( Antoni Navas, colega como la copa de un pino, jeje ) i El “Roki” estaven entrenant freestyle els vam anar a veure al campillo on entrenen, llàstima que el vent els dificultava les figures i no vam poder gaudir dels seus millors trucs. Ja de cara al vespre i amb tot preparat per diumenge, vaig decidir de anar a córrer 25 minuts pels camins de Bellcaire acompanyat de Pignoise...Dia complert, a les 12 ja dormia com un angelet esperant el diumenge amb ganes, el qual vaig poder completar-lo amb bon resultat final, en teniu la crònica a http://www.danihernandezmx.com/.
La setmana vinent no tinc cursa, aprofitaré per descançar una mica, però no massa...
DeinoK #2#
Doncs el dilluns després d’un cap de setmana intens ( pels problemes de cervicals i la cursa de Castellolí ), ens vam reunir amb el Mengo ( gran colega dia a dia i gran rival en pista ) per dinar i comentar les anècdotes de la cursa i dels piques que ens peguem últimament a cada cursa, que no son pocs..Per la tarda, vaig fer algo que feia molt de temps que no feia, vaig robar-li la KTM 250-2t de enduro al jefe i vaig anar a fer 40km de enduro, buscant nous camins per la meva zona i així després poder-los fer amb la bici de muntanya, m’ho vaig passar genial, això sí...molt de tranquis jeje!! A les 21.15 m’esperava el curro, una sessió intensa de spinning!! De cara a dimarts, ja amb més forces i més descansat, com cada setmana vaig aprofitar el parón que tinc de 2 hores al curro per anar amb el “Josele “ ( Josep Tribó ) a fer la ermita de Sant Jordi ( Camarasa ) amb la bici de muntanya. La intenció era escalfar una mica des de Sant Llorenç i pujar els 7 km que hi ha de Camarasa a l’ermita a un bon ritme. Tot i que em vaig dir a mi mateix que no pujaria al límit per què la última vegada que ho vaig fer vaig tardar 25 minuts i 32 segons i l’endemà vaig estar amb febre del magaesforç que vaig fer...jaja!!! Així vaig posar el xip de pujar al 80% de les meves possibilitats, lo bo del cas es què vaig arribar a l’ermita amb un temps de 26 minuts clavats, així que ara aviat haurem de anar a rebaixar la marca. Un cop va pujar el Josele, el rellotge marcava les 19.30, i a les 20.15 tenia que estar pujat sobre la bici de spinning al curro. Semblava que anàvem be de temps però...a mitja baixada vaig notar que alguna cosa no anava bé sobre la meva K2, ostres la roda punxada !!!lem poso a prepara’m per canviar la càmera i la meva sorpresa al veure que ni jo ni el Josele dúiem la manxa!!! Doncs res, ja ens veus jo pujat al seient de la bici del Josele amb la meva bici al coll, i ell conduint com podia, sort que no ens va veure ningú...jaja!! A les 20.10 entrava per la porta del gimnàs, just per preparar la música i cap a suar un ratet més, així dons que l’ensurt va quedar en una anècdota més. De cara a dimecres entreno de Mx a Almacelles amb els riders habituals...”James”Betriu, l’Ot, el Marc i el Joel Bernades. Bones mànegues i moltíssim de pols, i és que sinó plou vec fotuda la pràctica del mx amb pocs mesos vista. Dijous, dia festiu, el Gimnàs Punt d’Esport ( Empresa on treballo ) va organitzar una sortida de btt de uns 35km per la zona de la Sentiu-Bellmunt, al final eram uns 15 participants que vam gaudir i disfrutar de l’ambient i la ruta. Just acabar, vaig marxar volant cap a la platja de Cambrils, allí m’esperava una bona fideuà amb molt bona companyia, després de tranquis tumbats per l’arena. Divendres, aprofitant que tenia la tarda lliure, ens vam citar amb el “James” i el Cristian a Ponts per entrenar una mica de cara a diumenge, sol vaig poder fer una mànega de 30 minuts i algunes voltes ràpides ja què el pneumàtic es va desintegrar degut al mal estat del terreny. El dissabte em vaig dedicar a passar el dia al circuit de Lleida acompanyant i animant a l’Ot, ja què corria dissabte. Van sortir bones mànegues, ja què en va guanyar dues de les tres disputades, crec que estem en bona línia amb el seu treball, però tenim que polir petites errades que el faran créixer més, des de aquí en dono ànims per què sé que pots estar més endavant!! Acabades les curses, “Lo Paco “ ( Piñol ) aprofitant l’aniversari de la seva senyora, ens va convidar al mateix circuit a una cassola de tros per xupar-se els dits. Després aprofitant que el “Neivok” ( Antoni Navas, colega como la copa de un pino, jeje ) i El “Roki” estaven entrenant freestyle els vam anar a veure al campillo on entrenen, llàstima que el vent els dificultava les figures i no vam poder gaudir dels seus millors trucs. Ja de cara al vespre i amb tot preparat per diumenge, vaig decidir de anar a córrer 25 minuts pels camins de Bellcaire acompanyat de Pignoise...Dia complert, a les 12 ja dormia com un angelet esperant el diumenge amb ganes, el qual vaig poder completar-lo amb bon resultat final, en teniu la crònica a http://www.danihernandezmx.com/.
La setmana vinent no tinc cursa, aprofitaré per descançar una mica, però no massa...
DeinoK #2#
2 comentarios:
Després de llegir les teves últimes aventures en els entrenaments, puc dir-te que estàs fet una màquina en tots els aspectes.
Sempre em parlat de que l'esforç i l'entrega en les diferents modalitats d'esports que puguem practicar, han de tenir, com a mínim, una petita recompensa. Tan és així, que aquesta any en que les motos les deixaves en segon terme, poc a poc vas ressorgint com si d’un nou crack es tractés. I això fa que tots els altres aspectes, poc a poc és converteixin en un bon complement per formar-te com a persona i com esportista que ets.
Els dos sabem que l’esport té dues cares i que pocs poden gaudir de la cara bonica d’aquesta moneda. Sense anar més lluny, i per donar-te un clar exemple de la cara no tan bonica de l’esport, em tens ami, que en cosa de dos anys, he tingut de passar de jugar a futbol, a deixar-ho per complet.
Solament et voldria comentar que malauradament en aquesta vida hi som una vegada i s’ha d’aprofitar cada moment.
Cada persona escull un camí, aparentment de roses, i sense saber el que et trobaràs en ell, l’agafes amb tota la il•lusió del món. Poc a poc vas descobrint que aquell camí escollit, és complica de tal forma que et fa reflexionar de l’elecció. Et dic això, per què som persones i les persones com a tal, s’equivoquen en gran mesura. I si en un passat has triat un camí equivocat, ara és el moment per poder-lo canviar per que el futur sigui millor que el escollit.
En aquestes hores del matí no tinc molt temps per reviure en memòria tots aquells moments que de petit en van fer passar una bona i agradable estona. Ho deixo pendent en un futur comentari.
Salutacions per un fantàstic amic!!
C. Mir
La veritat es que l'esport ens ha ensenyat molt als dos, i espero poder compartir mltes mes aventures gaudint de la teva companyia com sempre hem fet, per a mí ets d'aquells que hi caben en els dits d'una mà, Merci Carles !!!
NOus reptes ens esperen mutuament...
Publicar un comentario