AGUANTAN EL TIPO

Aquest mes m'han passat un grapat de coses, n'hi ha de bones i de no tan bones...Després del baixón moral de fa unes setmanes, acte seguit vaig tenir una caiguda força bèstia entrenant a Bellpuig just començar l'entrenament, on es va posar un punt mort en una de les baixades del circuit. Per sort sol em vaig fer un cop al pit i rascades a l'esquena, això sí, em va deixar ben tocat durant tota la setmana, per tant no vaig poder entrenar gens amb moto ni físic. La part més negativa de tot això és que el diumenge següent tenia cursa a Bellpuig, i entre que no havia entrenat aquella setmana i l'altra sol vaig agafar la moto un cop a la setmana els pronòstics per la cursa no estaven per tirar coets, de fet no em vaig equivocar de massa. Sabia que com a molt podría fer algo la última de les mànegues per que tindria feeling de nou, i així va ser...Resultats per mànega: 2-3-1 ( amb alguna caiguda pel mig ). Tot i els problemes encara continuo líder amb 14 punts d'avantatge sobre el J.L Martínez, que ara el tio quan més fort estava va i es lesiona!!motocross.. ( ànims Josele)

La setmana següent vaig estar grabant l'espot publicitàri del Sx de Linyola pels carrers del poble, va quedar molt canyero!!això diuen...La mateixa setmana també vaig estar grabant per un programa que emetran per tv3 al juliol, crec que es diu "quin país", els quals graben els pobles de Catalunya i els esdeveniments més característics de la zona, allí vaig estar rodant una mica al circuit i després em van fer una entrevista força catxonda!!Avere el que sortirà per que per la pantalla foto un careto, això de les càmeres no és lo meu...jaja!!

Doncs aquesta setmana es va disputar una de les curses mes importants a nivell personal, el Sx de Linyola. Aquest any no vaig poder preparar massa aquesta cursa degut a la falta d'entreno, els exàmens, les caigudes i la falta de motivació. Vaig fer 3r a sx1 radera dels francesos Maxime Lessage i Fabien Izoard, i ha la superfinal 2n radera del Lessage, que tot i que vaig punxar la roda de davant a mitja mànega no vaig poder fer-li sombra en cap moment, el tio anava com un tiro!!

Finalment aquest cap de setmana es disputa el triatló de Muntanya de Balaguer, on ja porto dies d'entreno, doncs bè, es veu que em toca treballar diumenge...putada!!! Tinc ganes de fer algo sobre els pedals, així que ja m'he posat a buscar un nou repte "la pedals de foc" recòrre els pirineus catalans sobre la bici, encara no tinc data, però aquest repte no s'escapa...

Salut i merci a tots aquells que en algún moment em vau animar al Sx de Linyola!!

Danny

MOMENTS DIFÍCILS

És complicat expressar com em sento, fa molts anys que competeixo i entreno a un nivell podríem dir que elevat, dins d’aquests 20 anys me considerat un pilot que he donat sempre el 100% cada entrenament i cada cursa, sempre he estat d’aquells que si tenia que fer 10 voltes, en feia 12 per millorar el màxim!! No sé que em passa, però aquest any vaig estar fent una pre-temporada molt bona, amb molt volum d’entrenament tant físic com sobre la moto, i ha tope de motivació!! I és que últimament estic fent uns entrenaments força patètics sobre la moto, noto que vaig a un circuit a entrenar i els tinc avorrits de donar-hi tantes voltes, que estan en molt males condicions degut a la calor que fot amb aquest país, que tinc que mantenir un nivell d’entrenament alt per 10 curses que tinc a l’any, per què l’únic calendari interessant que tenia a competir “ el campionat d’Espanya de supercross” ara diuen segurament no es fa. I representa que jo m’estic gastant els meus calers i que m’estic matant a entrenar per aconseguir un campionat de Catalunya ( els quals n’he guanyat 8 ) i que si guanyes la única recompensa a tot aquest esforç és una copeta que et donen!! Si, estic d’acord que la recompensa personal no te la treu ningú, però després de 20 anys de carreres has de buscar altres motivacions...
Fa una setmana estava entrenant sol, dic sol per què no tenia ningú que em pogués acompanyar ni cap pilot que coincidíem per entrenar, hagués pogut agafar el camí fàcil i no anar a entrenar, però soc un cap quadrat i si em marco uns objectius m’agrada per lo menys tenir la sensació de què he lluitat per aconseguir-los. Doncs bé, la situació..31º de temperatura, el circuit amb una pols impressionant i jo donant voltes com un idiota per allí fins que em vaig estar apunt de fotre un bon piño, em vaig parar, sentat al costat de la furgoneta i em vaig adonar que estic en un moment crític de motivació!!!
Aquesta setmana vinent baixen els dos pilots de l’equip a entrenar aquí a Lleida el Davide i el Cedric, aviam si amb ells aonsegueixo agafar el ritme de motivació que em falta per que el supercross de Linyola està al caure i aquí si que m’agradaria donar el 100% de mí, ja què estic davant dels meus...

Fins aviat!

SENSE PAUSA...

La meva mandra en actualitzar el blog va en augment, a part, aquets dies he estat d’exàmens a la universitat, també he començat una feina nova que faig dos dies per setmana. Tot i tenir un horari apretat no he deixat de fer activitats.

Començant per la cursa del campionat de Catalunya a Lleida, on arribava una mica faltat d’hores d’entreno sobre la moto, el ritme va ser bastant bo, però crec que em va faltar una mica més de decisió per batir als rivals que aquell dia també anaven molt ràpid, el Fabien Izoard i el J.L Martínez. El Josele va guanyar la primera de les mànegues, remuntant des de darrera, jo vaig anar primer durant els primers compassos de la cursa fins entrar a una lluita bastant renyida amb el Fabien amb algún block-pass pel mig per part dels dos, jo en vaig sortir més perjudicat acabant 3r aquella de les mànegues. La veritat es què vaig patir la ostia de braços degut a la mala qualitat d’entrenaments que he fet últimament. I és què hi ha èpoques que és impossible mantenir la motivació a tope per poder rendir als entrenaments, quan tinc èpoques d’aquestes sol pujo a la moto per divertim i fer realment el que tingui ganes de fer sobre ella i em salto una mica el protocol d’entrenaments. La veritat és que he passat uns dies que pel que fa als entrenaments sol tenia ganes de fer bicicleta i piscina, tot i què últimament ja començava a tenir ganes de gasolina, així que he tornat a la càrrega de nou. Finalment la cursa de Lleida vaig fer dos segons llocs darrera el Fabien entrant junts a meta, però el ritme era tan igualat que poques oportunitats vaig tenir per passar-lo.
La setmana passada vaig fer el curs que organitzava el “Pati” al seu circuit ( Polea track ) on jo era l’encarregat de portar a terme les classes, la veritat es què va estar molt divertit, bon ambient, bon circuit i el més important, disfrutar al màxim del que realment ens agradava a tots, aprendre sobre la moto!!!

Dues cites importants s’apropen pel pròxim mes de Juny, el Sx de Linyola, on la Penya Mig Gas s’ho està currant molt, com cada any!! I on aquesta setmana hem de grabar un espot publicitàri per tv pels carrers del poble, a saber que em fotran fer aquesta gent...he sentit algo de saltar uns cotxes!!( jaja)
L’altra cita important és el triatló de Balaguer,puntuable pel campionat de Catalunya, que aquest crec que arribaré mes preparat que l’any passat per què porto més metres a l’aigua i també més quilòmetres en bici, tot i que serà difícil batir el 25é lloc aconseguit l’any passat.
Penjo unes fotos de la cursa de Lleida i de la curtida d’avui on hem anat a fer el port d’Àger des de Bellcaire amb el Carles, que deunidor també els entrenos que s’està foten el tio, i els resultats es noten, des de aquí li envio ànims per continuar!!
Tinc un meset sense curses, però ara que he acabat les classes a la universitat disposo dels matins lliures, així que miraré d’aprofitar al màxim per entrenar.

Salut #2#

REPTE ACONSEGUIT

Doncs sí, tal com marca el títol, aquesta setmana he aconseguit establir un dels reptes que tenia aquest any, una curtida amb bici de muntanya força canyera, Bellcaire-Sant Mamet. La serra de Sant Mamet és troba situada a la Noguera, concretament a 15km de la població d’Alòs de Balaguer, on al punt més alt és on se troba situada l’ermita, que està a 1.400 metres de desnivell.
Així doncs que diumenge dia 19 el Carles i l’Eloi ( Mir ) a les 9.15 del matí ens vam posar a pedalar mentalitzats de la matada que ens esperava. Fins arribar a Camarasa les cames donen bones sensacions, i allí comença el pre-calentament, pujada de la serra Carbonera per successivament baixar-la per l’altra banda i arribar al poblet de Alòs. Quan arribem al poble semblo tenir un petit problema mecànic amb un dels pedals, hi ha un coixinet cardat, però no em molesta massa al pedalar, així que carreguem bidons d’aigua, mengem una barreta, dosis de glucosa i 15km de pujada ens esperen. Va parirrrrrr!!! Quina pujada, sembla que no s’acaba mai, el Carles vec que el tio aguanta un bon ritme i mentres anem pujant comentem les sensacions i lo faltats que estem...L’Eloi per d’altra banda sembla que li costa més i és va quedant una mica endarrerit, ja què el pobre acaba de sortir d’una lesió al peu i es troba algo fora forma, i per això ve a fer Sant Mamet, clar que siiiiiiii!!!quina bèstia.... Estem pel km 7 de la pujada i portem uns 45min pujant i el Carles es troba algo petat de cames i comença a tenir aquella sensació de...que collons faig aquí ( tots la vam tenir aquell dia ), fem una petita parada per esperar l’Eloi, crec que va ser una cagada, per que després les cames pesaven el doble, res...a continuar pujant!! Per fi arribo al cim, amb un temps de 1h30min des de Alòs, el Carles ho va fer 15min més tard i l’Eloi va arribar fins a la meitat, objectiu complert nois!!!
Bé, la putada del cas és que quan puges després s’ha de baixar i tornar cap a casa, tornar a fer la pujada de la serra Carbonera i uns quants repetxos lletjos fins a Bellcaire. El Carles i l’Eloi decideixen trucar que els vinguin a buscar a Alòs per que no troben forces per la tornada ( Carles has d’estar molt apurat per que et vinguin a buscar, te conec i ets tan o més tossut que jo ) i sé que tornaràs a fer-la, i jo si puc t’hi acompanyo de nou...Estàs fet un craK!!
Jo em noto bastant còmode, així que decideixo tornar cap a casa tot i saber que el camí no seria curt, al final doncs arribada a quarts de 5 de la tarda, les xifres:

- 91 km totals
- 5h 46 minuts pedalats
- 2.400 metres de desnivell acumulats
- Molt bones sensacions de cames, sol m’he endut una mica de tendinitis al genoll que espero enllestir aquesta setmana.

Em noto força bé físicament, tant nedant com en bici, ara començaré a corre en breu. Pel que fa a la moto aquesta setmana passada sol l’he agafat un parell de cops, on he fet una sessió fotogràfica molt xula amb el Joan Espasa de Goldriding on em servirà per fer el meu pòster.
Hem queden dues setmanes molt a tope en quan a entrenos, continuaré amb la mateixa línia amb bici i ha l’aigua, i toca afinar amb moto per preparar la cursa de Lleida d’aquí a dues setmanes...

Gasolina, pedals i aigua!!

#2#

SETMANA SANTA

Continuo amb la meva línea de mandrós a l’hora d’actualitzar el blog, la veritat es què la Setmana Santa han estat uns dies molt moguts en quan ha entrenaments. Una bona colla de riders ens vam instal·lar a casa del Roger Ballús per poder fer un parell de dies d’entrenaments intensos, la veritat es que van ser dos dies molt profitosos, llàstima de la pluja que ens va fer canviar un dia d’entreno amb moto que teníem programat. Al arribar el dimarts allí, tot i la pluja el J.L Martínez, el Cristion Oliva, James Betriu, Ramon Serra, el Ballús i un servidor ens vam posar l’impermeable un roll-off hi ha tragar fang...Amb el Roger ens vam fer una bona manega mano mano, fins que al arribar a una messeta a la part alta del circuit d’Olvan se’m va posar un punt mort, quina nata!!!! Pensava que em feia molt mal, vaig soltar la moto a l’aire i que passes el que Deu volgués, per sort al estar tan enfangat no em vaig fer ni una rascada, impressionant. Ens passàvem el dia al gimnàs hi ha la piscina, això si, el bon rollo i el bon humor no ens va faltar en les dues jornades.
De tornada cap a casa vaig continuar entrenant, però suau per què en teoria dissabte teníem cursa a Ponts, dic en teoria per què degut a la pluja es va aplaçar la cursa. És curiós, per que just després d’anunciar l’aplaçament va sortir el sol i va fer un dia genial. Aquell dia vaig aprofitar per fer una mica de Padel i gimnàs amb el Marc “ XXL”. Diumenge vaig tornar a quedar amb el Marc, en aquest cas per curtir-nos am la bici de carretera, on ell va fer 65km, que està de conya per ser la primera vegada que agafa la bici de carretera, i jo vaig fer una tirada de 100km, la ruta va ser: Bellcaire-Penelles-Castellserà-La Fuliola-el Tarrós- Barbens-Bellpuig-Ivars-Linyola-Vallfogona-Balaguer-Gerb-Sant Llorenç-Camarasa-La Sentiu-Bellcaire-Bellmunt-Bellcaire. Ültimament em trobo molt bé amb la bici, i aquest diumenge tinc un dels reptes d’aquest any que tinc rumiats fer sobre la bici de btt, Bellcaire-Sant Mamet, 100km de pista, ja us explicaré havere que tal...
La foto que he penjat és del curset que organitza Polea Sx, i jo i estaré present com a monitor, la veritat és el Pati s’ho curra molt, espero que surti bé, de moment te molt bona pinta...

Fins aviat, continua el curtiment...

Nande’s

PRIMAVERA, CURTIDES I INICI AMB VICTÒRIA!!

Últimament estic una mica vago per posar-me a escriure les cròniques, entre els exàmens a la universitat, el curro, l’entreno i els dies tan collonuts que hi ha agut han estat la causa d’aquesta “perritis”!!
La veritat es què tinc bastant per explicar, després d’uns dies de relax passada la cursa de Bellpuig i l’estada a Itàlia, m’he tornat a posar a la càrrega, ara he incorporat dos dies de bicicleta de carretera on començo a preparar dos reptes abans de l’estiu, que són un parell de triatlons, un de carretera i l’altre de muntanya. Les sensacions amb la bicicleta tornen a ser força bones, i cada dia em motiva més això dels pedals. El repte més proper és Linyola-Sant Mamet, una ruta força dura i llarga ( 100km de btt amb 15km de pujada final ), sortirem amb el Carles Mir, el seu germà i dos nois més que conec, els quals estan preparant el Camino de Santiago per fer-lo al juny, on en teoria jo també em vaig comprometre, però l’agenda de curses no m’ho permet en aquestes dades.
Pel que fa a la natació intento posar-m’hi tres dies per setmana ampliant els metres i seguint un entreno amb series que me proposat, i és que he pogut adquirir un mp3 aquàtic, quina sensació més rara poder escoltar múcica sota l’aigua, però la motivació és doble.
Pel que fa a la moto he continuat entrenant uns 3 dies a la setmana, però tampoc fent molt volum, per què la feina grossa la vaig fer en pre-temporada, ara sol és tracta de anar mantenint la forma i treballar els punts dèbils. M’ha costat bastant adaptar-me a la Rmz, però la veritat que cada vegada em trobo més còmode sobre aquesta moto. La nota negativa és l’esquinç que em vaig fer a Albaida, on encara em fa mal i no em permet saltar corda ni anar a córrer, ja ho diuen que són pitjors els esquinços que les trenques!!
Avui he disputat la 1ª cursa del català a Olvan, no sabia massa com sortiria, però la veritat es què me trobat molt bé sobre el terreny, que en un principi estava força complicat degut a les pluges caigudes. Ha estat una jornada rodona, fent la “pole” als cronos i guanyant les tres mànegues que s’han disputat, m'han acampanyat al podi Ballús i el Martinez.
Fa un parell de setmanes vaig estar entrenant al circuit del Pati “Polea track”, la veritat és que és un circuit molt divertit, amb dobles, messetes, triples, el tio s’ho ha currat un munt. Per cert, que el dia 1 de maig m’ha proposat per fer-hi un curset, així que allí estarem...Intentaré penjar un vídeo del dia del entreno, que per cert va ser genial, amb la companyia del Mengo i el James ( Betriu) i les seves respectives xicotes, on tots plegats vam acabar la jornada amb una bona fideuà i un vinet que ens va baixar la mar de bè...jojooo!!
Bè doncs, intentaré ser més regular amb les cròniques, us passo una cançó que he descobert aquesta setmana, és diu “911 for peace lite” del grup ANTIFLAG!!


Gas i salut!

Nande’s

PILES CARREGADES!!

He estat uns dies sense poder actualitzar el blog, ja que la setmana passada vaig estar a Itàlia, concretament a la ciutat de Milano. L’estada allí era de tres dies, i l’objectiu va ser gestions de màrqueting de l’equip ( sessions de fotos pels patrocinadors i una presentació de l’equip a una discoteca mítica d’allí) M’ha anat bé desconnectar uns dies, després de la cursa de Bellpuig que tampoc no em va anar massa bé, on sol vaig poder fer un resultat factible a la última de les mànegues aconseguint un 8é lloc i un 13é de la general en van ser el resultat, vaig ser víctima de males sortides, de les caigudes de nou i del empitjorament del meu esguins de peu degut al forçar en cursa. Doncs bé, després d’aquesta cursa em vaig trobar una mica desmotivadot, per que havia posat moltes ganes en aquestes dues curses, total...que ara em sento motivat de nou i amb ganes de tornar a entrenar. Ara he incorporat els entrenaments amb bicicleta per que abans de l’estiu tinc un parell de reptes pendents que comentaré més endavant si els vec factibles, de moment començaré a entrenar sobre la bici de carretera.
Aquesta setmana tinc com a objectiu anar a entrenar al circuit de Polea que ha construït el Pati Tarradas a Cunit ( Tarragona ), que fot una pinta brutal, ja faré fotos i us explico que tal.

Aquí penjo unes fotos de Itàlia!!

Gasssssss