COMENÇA LA RECUPERACIÓ...

Doncs si, tal com posa el títol avui mateix he començat amb la recuperació després de 30 díes de guix, el metge m'ha dit que puc començar a nadar, fer bicicleta molt suau i unes sessions de recuperació en un centre per guanyar flexibilitat. Tot i que jo ja fa més d'una setmana que he començat a fer exercici agafant la bicicleta inclús amb el guix, quina pinta!!! i és que he de reconèixer que soc un cul de mal asssiento, no sé estar-me quiet, sol sentir que no me fa mal res em venen unes ansies de fer esport impresionants, i sinó que li preguntin a la Tere ( m'amare ) que pobra dona ,si pogués em lligaria al llit per que sap que no paro quiet.

Durant aquets últims dies he fet molt de gimnàs ( que és l'unic que podia fer ) i he estat 5 díes de tour amb la furgo voltant tot Catalunya amb el Mengo ( Albert Armengol ). Vam sortir dijous de Linyola camí Llivia, on hi havia l'última cursa del campionat de Catalunya de Supercross, i el Mengo la va córrer acabant en segon lloc, de conya!! Dissabte nit ens reunim uns quants a Oliana de festa major, a casa del "James", concretament eram el Mengo, Lo Rulla, l'Ot, lo James, la Berta, el Manel i la Marta, ens ho vam passar genial, tot i que vaig acabar mort amb les muletes...Diumenge nit vam fer cap a Vic, on ens vam quedar a dormir a casa dels Mataró, que són una familia genial, des de aquí els agraeixo que ens invitéssin a casa seva. Dilluns al matí tirada cap al circuit de Martorelles que el Mengo tenia una sessió de fotos de la marca de roba Akor, més de 3 hores de fotos, crec que hauràn quedat brutals!!!!! Acabada la sessió de fotos vam tirar cap a Girona a portar una moto, i finalment arribada a casa. Han estat un grapat de km's, però quan estàs lesionat sol mires de fer el màxim de coses per que passin les hores ràpid, i si ho fas amb un colega, ja és la ostia!!

Dos dies després he estat a la platja amb la meva parella, on la vaig liar una mica per que...abuffff!!! Se'm va passar pel cap tapar el guix de la cama amb una bossa per poder refrescar-me una mica al mar, sol tocar l'aigua se'm va inundar la cama jajaja!!!així que vaig decir-me a treure el guix pel meu propi peu ( el dia següent és el que em tocava treure'l ), quan em vaig treure el guix i em vaig trobar el turmell umfladíssim vaig pensar el pitjor, això encara no està curat!!! El metge quan em va veure sense el guix va fer cara de pocs amics, però em va fer una revisió de la cama i em va dir: "noi, això ja ho tens soldat"ja pots començar amb la recuperació, quina alegria em va donar el bon home...Doncs res, que avui he començat amb 20km de bicicleta, unes peses i 700 metres de natació, tot i que tinc força dolor va ha millor...

Tinc la motivació pels núvols per entrenar físic, respecte a la moto d'aquí uns dies veurem com va la cosa.

Bones vacances a tothom!!

JA QUEDA MENYS...

Ara si que tinc molt temps per actualitzar el blog, el problema que no tinc que explicar...La vida de lesionat és força aburrida, ja què amb la cama enguixada no es poden fer massa "virgueries"tot i això miro de distreurem tant com puc. Diuen que de totes les coses ocorregudes sempre es pot treure lo positiu, així que aquests dies puc dir que m'han servit per posar el cos a lloc. Últimament m'aixecava amb les cervicals i l'esquena força dolgudes suposo de les caigudes dels últims dos mesos i el no descansar, ara em noto perfecte, també he tingut molt temps per reflexionar sobre el meu futur tant esportiu com laboral.

La lesió trobo que ha evolucionat molt, avui fa 16 dies que porto el guix, i ja començo apoyar el peu al terra i ja no tinc gens de dolor. Tinc hora al metge la setmana vinent, divendres,en principi per fer una placa i veure l'evolució de la lesió. Segons com estigui la fractura el metge m'ha comentat que treuriam el guix i utilitzaria alguna protecció de posar i treure per començar amb la recuperació, ja que he perdut força massa muscular a la cama...

Aquest any no disposava de massa temps per a fer coses, però amb la lesió tot a canviat, així que ja m'he posat a pensar quina en podria fer per a finals d'agost...M'hen torno a fer el camino de Santiago en solitàri, però aquest cop sortiré des de Carrion de los Condes que és el poble que em vaig quedar l'any passat degut a la tendinitis al genoll, són uns 450km que intentaré fer amb 4 dies, en part també ho faig per què serà un exel·lent treball per la recuperació de la cama.

De cara al septembre tenim uns campus de motocross a Ponts, on l'organitzem el J.L Martinez i el Patxi Pérez. Són 5 dies de màxima activitat amb moto pels matins i per les tardes gran varietat d'esports d'aventura, crec que estarà molt divertit!!

Us deixo un poster del campus i una foto que he trobat per la red del dia de la marxa cicloturista Montsec-Montsec on anava amb el Manel Cortina.

Espero que la pròxima entrada al blog ja sigui per poder escriure que ja estic començant a entrenar.

Danny

TRENCAT!

A penes fa unes hores actualitzava el blog amb el grapat d'objectius que tenia per les següents tres setmanes, una inoportuna lesió m'ha deixat fora de combat durant uns dies que es faran eterns... Ahir just acabar d'escriure al blog carregava la moto a la furgo camí a Soses per preparar la cursa d'aquest fi de setmana a Fuente Alamo ( Murcia ). Estàvem entrenant el James, lo Rulla i l'Ollé, estava rodant còmode, i portava 11 voltes quan vaig decidir de fer una volta de tranquis buscant altres traçades, va ser aleshores quan al saltar un dels dobles del circuit la roda de radera em va patinar degut a una mica de fang que hi havia a la pista, vaig sortir molt tort del salt i la postura en què estava em va obligar a deixar anar la moto a l'aire, amb tant mala pata que vaig tenir que apoiar el peu dret amb violència, resultat: Peroné trencat!!! Encara he tingut sort de què ha estat una trencadura neta i en principi no cal operar, menos mal...Ahir el metge que em va visitar em va dir que en tenia per un meset, aquesta tarda aniré al metge de confiança havere que em diu.
Soc conscient que el mx és un esport de risc i això pot passar ja què no és el primer que em trenco, però si espero que sigui l'ultima lesió. Psicològicament ja portava una temporada difícil amb el tema de la moto, això no sé si ho acabarà d'empitjorar ho serà un petit respir per tornar agafar forces, però la veritat es què moltes ganes no tinc de tornar a pujar sobre la moto, inclús se m'ha passat pel cap de penjar les botes un cop recuperat de la lesió, però ara tampoc és moment per decidir, ja veurem...Ara toca fer llit uns dies i una mica de vacances, forçades per això!

NON STOP!!

Deunidor els dies que fa que no actualitzo el blog, i la veritat és que esportivament tinc moltes coses per explicar...Però el que no tinc és temps per poder actualitzar el blog més sovint.

Després de la decepció de no poder disputar el triatló de Balaguer tenia com una espina clavada, així que aquest cap de setmana passat vaig estar fent el marxa cicloturista Montsec-Montsec, on son 162km totals amb 3.000 metres de desnivell acumulat, on teniam que pujar 6 ports força canyeros. Em vaig aixecar a les 6.30 del matí per poder fer un bon esmorzar i carregar els dipòsits a tope per la matada que m'esperava. A les 8.10 es donava la sortida, un total de 300 bikers aproximadament estavam allí, jo anava acompanyat del Manel, que fa menys de mig any que s'ha enganxat a la bici i no veguis el tio, està fet un màquina!! ( tota aquesta gent de la bicicleta es fot uns farts d'entrenar brutals, i és que no sé que te exactament però el que si puc garantir és que enganxa molt...)Doncs bé, després de pedalar durant gairebé 7 hores vam arribar a Balaguer, he estat un parell de dies amb les cames tocades, però molt millor del que em pensava...Pel que fa a nadar, porto un bon ritme, ja què surto a uns 6.000 metres setmanals, ja què aprofitant que treballo a la piscina del poble com a monitor al plegar faig uns metres gairebé cada dia.

Fa un parell de setmanes vaig estar competint al campionat de Catalunya de Mx a Figueres, que deunidor el "rabo" que em va pegar el Barreda el tio, em treia un segon i mig per volta ràpida. La veritat no és que jo baixés la guardia, sino que el tio anava molt ràpid. Ara estic preparant el supercross nacional, on aquest cap de setmana es disputa la primera prova a Fuente Àlamo, no tinc ni idea on estaré, però al ser un campiont a dos curses, els pilots aniran a muerte segur!!!

Seria genial acabar dels 5 primers, però crec que serà realment complicat...

Per la setmana vinent m'he proposat un nou repte, Linyola-Montserrat amb bicicleta de carretera, sempre que he passat direcció a Barcelona he pensat..algún dia tinc que pujar aquí dalt amb bici, espero poder-la fer. Mentre que d'aquí dues setmanes si tot va bé, anem amb el Carles a fer el triatló de Barcelona, espero que aquest cop si el pugui disputar, d'aquí uns dies explicaré com anat els reptes que m'esperen...

Gas, pedals i aigua!

AGUANTAN EL TIPO

Aquest mes m'han passat un grapat de coses, n'hi ha de bones i de no tan bones...Després del baixón moral de fa unes setmanes, acte seguit vaig tenir una caiguda força bèstia entrenant a Bellpuig just començar l'entrenament, on es va posar un punt mort en una de les baixades del circuit. Per sort sol em vaig fer un cop al pit i rascades a l'esquena, això sí, em va deixar ben tocat durant tota la setmana, per tant no vaig poder entrenar gens amb moto ni físic. La part més negativa de tot això és que el diumenge següent tenia cursa a Bellpuig, i entre que no havia entrenat aquella setmana i l'altra sol vaig agafar la moto un cop a la setmana els pronòstics per la cursa no estaven per tirar coets, de fet no em vaig equivocar de massa. Sabia que com a molt podría fer algo la última de les mànegues per que tindria feeling de nou, i així va ser...Resultats per mànega: 2-3-1 ( amb alguna caiguda pel mig ). Tot i els problemes encara continuo líder amb 14 punts d'avantatge sobre el J.L Martínez, que ara el tio quan més fort estava va i es lesiona!!motocross.. ( ànims Josele)

La setmana següent vaig estar grabant l'espot publicitàri del Sx de Linyola pels carrers del poble, va quedar molt canyero!!això diuen...La mateixa setmana també vaig estar grabant per un programa que emetran per tv3 al juliol, crec que es diu "quin país", els quals graben els pobles de Catalunya i els esdeveniments més característics de la zona, allí vaig estar rodant una mica al circuit i després em van fer una entrevista força catxonda!!Avere el que sortirà per que per la pantalla foto un careto, això de les càmeres no és lo meu...jaja!!

Doncs aquesta setmana es va disputar una de les curses mes importants a nivell personal, el Sx de Linyola. Aquest any no vaig poder preparar massa aquesta cursa degut a la falta d'entreno, els exàmens, les caigudes i la falta de motivació. Vaig fer 3r a sx1 radera dels francesos Maxime Lessage i Fabien Izoard, i ha la superfinal 2n radera del Lessage, que tot i que vaig punxar la roda de davant a mitja mànega no vaig poder fer-li sombra en cap moment, el tio anava com un tiro!!

Finalment aquest cap de setmana es disputa el triatló de Muntanya de Balaguer, on ja porto dies d'entreno, doncs bè, es veu que em toca treballar diumenge...putada!!! Tinc ganes de fer algo sobre els pedals, així que ja m'he posat a buscar un nou repte "la pedals de foc" recòrre els pirineus catalans sobre la bici, encara no tinc data, però aquest repte no s'escapa...

Salut i merci a tots aquells que en algún moment em vau animar al Sx de Linyola!!

Danny

MOMENTS DIFÍCILS

És complicat expressar com em sento, fa molts anys que competeixo i entreno a un nivell podríem dir que elevat, dins d’aquests 20 anys me considerat un pilot que he donat sempre el 100% cada entrenament i cada cursa, sempre he estat d’aquells que si tenia que fer 10 voltes, en feia 12 per millorar el màxim!! No sé que em passa, però aquest any vaig estar fent una pre-temporada molt bona, amb molt volum d’entrenament tant físic com sobre la moto, i ha tope de motivació!! I és que últimament estic fent uns entrenaments força patètics sobre la moto, noto que vaig a un circuit a entrenar i els tinc avorrits de donar-hi tantes voltes, que estan en molt males condicions degut a la calor que fot amb aquest país, que tinc que mantenir un nivell d’entrenament alt per 10 curses que tinc a l’any, per què l’únic calendari interessant que tenia a competir “ el campionat d’Espanya de supercross” ara diuen segurament no es fa. I representa que jo m’estic gastant els meus calers i que m’estic matant a entrenar per aconseguir un campionat de Catalunya ( els quals n’he guanyat 8 ) i que si guanyes la única recompensa a tot aquest esforç és una copeta que et donen!! Si, estic d’acord que la recompensa personal no te la treu ningú, però després de 20 anys de carreres has de buscar altres motivacions...
Fa una setmana estava entrenant sol, dic sol per què no tenia ningú que em pogués acompanyar ni cap pilot que coincidíem per entrenar, hagués pogut agafar el camí fàcil i no anar a entrenar, però soc un cap quadrat i si em marco uns objectius m’agrada per lo menys tenir la sensació de què he lluitat per aconseguir-los. Doncs bé, la situació..31º de temperatura, el circuit amb una pols impressionant i jo donant voltes com un idiota per allí fins que em vaig estar apunt de fotre un bon piño, em vaig parar, sentat al costat de la furgoneta i em vaig adonar que estic en un moment crític de motivació!!!
Aquesta setmana vinent baixen els dos pilots de l’equip a entrenar aquí a Lleida el Davide i el Cedric, aviam si amb ells aonsegueixo agafar el ritme de motivació que em falta per que el supercross de Linyola està al caure i aquí si que m’agradaria donar el 100% de mí, ja què estic davant dels meus...

Fins aviat!

SENSE PAUSA...

La meva mandra en actualitzar el blog va en augment, a part, aquets dies he estat d’exàmens a la universitat, també he començat una feina nova que faig dos dies per setmana. Tot i tenir un horari apretat no he deixat de fer activitats.

Començant per la cursa del campionat de Catalunya a Lleida, on arribava una mica faltat d’hores d’entreno sobre la moto, el ritme va ser bastant bo, però crec que em va faltar una mica més de decisió per batir als rivals que aquell dia també anaven molt ràpid, el Fabien Izoard i el J.L Martínez. El Josele va guanyar la primera de les mànegues, remuntant des de darrera, jo vaig anar primer durant els primers compassos de la cursa fins entrar a una lluita bastant renyida amb el Fabien amb algún block-pass pel mig per part dels dos, jo en vaig sortir més perjudicat acabant 3r aquella de les mànegues. La veritat es què vaig patir la ostia de braços degut a la mala qualitat d’entrenaments que he fet últimament. I és què hi ha èpoques que és impossible mantenir la motivació a tope per poder rendir als entrenaments, quan tinc èpoques d’aquestes sol pujo a la moto per divertim i fer realment el que tingui ganes de fer sobre ella i em salto una mica el protocol d’entrenaments. La veritat és que he passat uns dies que pel que fa als entrenaments sol tenia ganes de fer bicicleta i piscina, tot i què últimament ja començava a tenir ganes de gasolina, així que he tornat a la càrrega de nou. Finalment la cursa de Lleida vaig fer dos segons llocs darrera el Fabien entrant junts a meta, però el ritme era tan igualat que poques oportunitats vaig tenir per passar-lo.
La setmana passada vaig fer el curs que organitzava el “Pati” al seu circuit ( Polea track ) on jo era l’encarregat de portar a terme les classes, la veritat es què va estar molt divertit, bon ambient, bon circuit i el més important, disfrutar al màxim del que realment ens agradava a tots, aprendre sobre la moto!!!

Dues cites importants s’apropen pel pròxim mes de Juny, el Sx de Linyola, on la Penya Mig Gas s’ho està currant molt, com cada any!! I on aquesta setmana hem de grabar un espot publicitàri per tv pels carrers del poble, a saber que em fotran fer aquesta gent...he sentit algo de saltar uns cotxes!!( jaja)
L’altra cita important és el triatló de Balaguer,puntuable pel campionat de Catalunya, que aquest crec que arribaré mes preparat que l’any passat per què porto més metres a l’aigua i també més quilòmetres en bici, tot i que serà difícil batir el 25é lloc aconseguit l’any passat.
Penjo unes fotos de la cursa de Lleida i de la curtida d’avui on hem anat a fer el port d’Àger des de Bellcaire amb el Carles, que deunidor també els entrenos que s’està foten el tio, i els resultats es noten, des de aquí li envio ànims per continuar!!
Tinc un meset sense curses, però ara que he acabat les classes a la universitat disposo dels matins lliures, així que miraré d’aprofitar al màxim per entrenar.

Salut #2#