XALLENGE DUAIGÜES A SERÓS

El passat 20 de març es va disputar la segona de les marxes de la Xallenge Duaigües a Serós, la primera es va disputar a Almatret, on no vaig assistir ja qué no tenia massa ganes de deixar la bicicleta feta un "nyap" a causa de les fortes pluges caigudes els dies abans. Aquesta cursa representa un homenatge al desaparegut David Duaigües, una de les marxes mes currades de la zona, a part amb un ambient especial.

La cursa o marxa, mes haviat cursa per a mí per qué no vaig veure els avituallaments en cap moment i vaig anar al màxim del meu rendiment dins de les 2h i 05 minuts que vaig estar sobre la bicicleta, on no vaig baixar de les 160 pulsacions, constanment em vaig moure sobre les 170 pm i 180pm. En un principi vaig poder tirar amb el grup dels 10 de davant, tot i que em va sortir la cadena en un dels molt currats corriols no tenia aquell punt per poder seguir el grup capdavanter,quin ritme!!! Però si que vaig poder lluitar en el segon grup, on ens donavam guerra entre 5 bikers sense donar gens de tregua durant tot el recorregut, la veritat que quan vas tant al limit no veus ni el paisatge, no assaboreixes la ruta ni l'ambient, solament veus el pulsòmetre que treu fum i estas concentradíssim a no pedre la roda del que tens a davant. Buf, baixava les trialeres sense esma i les pistes planejant a 40km/h, això si, jo col·locat ben a roda del de davant, i pel que fa les pujades pues maricon l'últim, deunidor...Crec que mai m'havia aplicat tant en una cursa de Btt, però vaig disfrutar de valent. Suposo que quan mes fi estàs, mes capaç ets de tolerar el sofriment...Al final em vaig classificar en 15é lloc, força content de les sensacions.

Aquesta setmana he completat dos entrenaments de 2 horetes cada un planejant fort i deixan anar alguna que altra sèrie, també he fet una classe de spinning, i ens reservem per diumenge que es preveu que caurà una ruta de fons amb els companys, segurament pujarem a Sant Mamet des de Linyola...

A partir d'avui queden 48 dies per la Milenio Titan Desert....

Salut

TORNADA AL BLOG, MOLTES NOVETATS!!!

Després de molts dies sense escriure m'he animat per trobar un petit hueco i narrar els meus entrenaments dia a dia.

Tinc tantíssimes coses que explicar que no sé ni per on començar, però si que realment tinc la necessitat d'escriure aquestes quatre línies blog perque necessito esbrabar-me d'alguna manera, ja què no és el meu estil donar la tabarra a qualsevol sobre les meves jornades d'entrenament, a part a la gent l'importa ben poc el que un fa i els interessa parlar més d'ells mateixos, ho tinc comprovadíssim!!però es cert que jo faig això pq m'ompla personalment i no per demostrar res a ningú...

Així que ja fa uns 4 mesos que estic preparant unes de les curses més dures de Btt "La Milenio Titan Desert" amb l'objectiu de poder acabar-la. Aquesta cursa es disputa en terres africanes on es transcorre per desert marroquí, són sis etapes marató en plé desert en altes temperatures i condicions extremes de duresa. Realment penso que la cursa no és la part mes dura, sinó tot l'entrenament previ, la veritat és que està sent força sacrificat degut a la meva apretada agenda de feina i projectes personals...

Després de tants anys dedicat al motocròs, puc dir que el ciclisme és un dels esports més sacrificats que conec, per que has d'entrenar moltíssimes hores, també has de lluitar contra el teu coco ja què passes moltíssimes hores en solitàri, has de passar-te jornades llargues sobre la bicicleta, has de sofrir de valent per poder millorar el teu rendiment, i lo pitjor de tot és que hi ha poques persones que valoren realment tot el sofriment que comporta aquest esport, això sí, un cop has acabat els entrenaments, la ruta o una cursa la recompensa no te preu.

Un altre tret positiu és el companyerisme, les condicions extremes et fa unir molt més a la gent que està sofrint al teu costat, així que cada diumenge que ens reunim els de sempre unifiquem més la nostra amistat, i això tampoc te preu...

Ara estic a uns 50 dies de que comenci aquesta aventura, i la veritat és que em trobo força fi sobre la bicicleta, tot i que aquesta setmana la faig de descàrrega perquè em noto una mica cansat i em costa recuperar, a part m'han sortit alguns problemes musculars a nivell de pectoral,això vol dir afluixar la corda... L'entrebanc més gran en què m'enfronto és la meva feina, al treballar en un gimnàs molts dies em coincideix entrenar 3 o 4h sobre la bici i per la tarda 5 o 6 classes d'entre elles spinning, manteniment, tonificació o abdominals, arribant a casa que no sóc persona.

Molta gent em pregunta sobre la moto, ara mateix no tinc en ment tornar a competir en moto, tot i que tinc contacte amb ella gràcies als entrenaments personals que tinc cada setmana i també gràcies a una de les feines tinc com a probador i redactor de la revista Solo-Moto Off-Road. Em moc per sensacions, així que si s'escau pot ser em preparo alguna cursa del campionat de Catalunya a final d'any, però simplement per pura diversió...

Bueno, espero poder narrar una mica més sobre les meves aveturilles d'aquí poc.

La foto és del stage que van organitzar la gent de Doctore bike per la Titan, amb Roberto Heras, sense comentaris...

Quién teme perder...está vencido!!!

Danny

CURSOS 2010

Para toda la información de la nueva temporada de los cursos 2010 visita http://www.mxpersonaltrainer.blogspot.com/

"Edema ossi" fins als collons!!!!!!

Pot ser és una entrada una mica violenta, però realment és com em sento, no hagués dit mai que la lesió del peroné ara fa sis mesos em portaria taaaan mal de cap. Recordo quan em vaig treure el guix el turmell feia una pinta horrible, però és normal després de tenir una fructura. Em feia molt mal, però com que no és la primera vegada que em trenco i sempre he tingut molèsties un temps després doncs no vaig preocupar-me. Passat el primer més tenia unes molèsties brutals, vale, és veritat, quan ja em van dir que podia fer activitat física no vaig parar, per què necessitava fer esport i així ho vaig fer, més que res bicicleta i piscina pq córrer impossible. Sense deixar de banda una coixera considerable i un dolor diàri persistent. Continuava anant al traumatòleg cada mes, i ell em deia que el dolor era algo normal degut a la fractura, i que podría necessitar inclús 4 o 5 mesos més, tot i que la gent que fem força esport les lesions milloren ràpidament degut al treball de la part lesionada.

A dia d'avui continúo amb el turmell umflat, dolors en l'articulació i cansat de no tenir salut, així que després de visitar el fisio de confiançai un altre metge amb els resultats de la resonància i les radiografíes en mà, m'ha aconsellat que pari totalment la meva activitat esportiva, tot i ser un pal moral, he pensat que és el millor que puc fer per que estic molt cansat d'aquests dolors diàris i de no poder disfrutar al 100% del que més m'agrada. Així doncs, a partir d'avui mateix començo el repòs i amb els exercicis de rehabilitació, impacient per estar a tope, ja què de cara al bon temps tinc ganes de fer moltes coses!!!

Us poso fotos del cadència team pujant la setmana passada el port de comiols!

Salut i repós :-(

CADÈNCIA TEAM, NOUS REPTES!

Després d'un bon grapat de dies parat, sense objectius esportius concrets per falta de motivació, ara sembla ser que he retrobat les ganes d'entrenar amb algo. El tema està en qué ja fa força temps que conec al Marc Darbra"el xl, el tiet, alo,mmlasa..."company de batalles inolvidables i un amic que ha estat allí en moments xungos. Des de sempre aficionat a la moto i a les dues rodes en general ara l'hem pogut enganxar a l'esport i el tio està motivadíssim, on inclús ja disposa de bici de carretera i btt, ha fet el Camino de Santiago, hem estat competint en curses regionals, a fet varies marxes mítiques de les terres lleidatanes, en fí...m'alegro molt que s'hagi enganxat aquests hàbits. Et recordo Marc que un dia que et vaig dir per fer una ruta amb bici em vas dir..."jo no he nascut deportista, no sé patir"ara ja saps cinc sentims del que és patir, pq crec que patir de veritat solament ho saben els deportistes de ferro.

Una altra companyia significant per a mí tot i que encara que faci molt de temps que sabiam que existiam però que els nostres camins no s'havien creuat, és el Marc Tugues "Mr.Titan, lo padrinet...". El Marc és un rider de Mollerussa enhamorat de la bicicleta i amb unes ganes de menjar-s'ho tot increible, crec que ell ha estat l'ànima de que entre tots estem fent ara mateix, jo solament de veure'l parlar ja se'm contagien les ganes de fer coses!!

He de dir que el tio s'està preparant per fer la "Nissan Titan Desert" que es disputa al maig les quals està entrenant dia radera dia molt dur, des de aquí et dono forces per lluitar, ja un dit que diu...NO PAIN, NO GAIN "sin dolor no hay recompensa" així que ja saps...

Finalment falta el Carles Mir, que he de dir del Carles, és l'amic de la infància, el veí de casa, em pujat des de petits fent de les nostres amb la bicicleta i sense ella, un colega com la copa d'un pí, i esportivament super competitiu, massa diria de vegades!!(jaja). Amb ell vam fer el 1r triatló junts, ens hem curtit mano mano fins a treure la llengua, he intentat fins a l'últim moment que ell formes part d'aquest projecte que em consolidat entre tots, però el Carles ara mateix no pot per raons molt mes importants, però esperem que quan ja tinguis tot lligat t'uneixis al team per fer de les nostres.

Entre tots hem creat "Cadència Team", que per molt professional que sembli simplement és el nom d'un grup d'amics que ens agrada fer esport i ens marcarem petits objectius personals intentan-los fer en grup per fer pinya i passar bons moments. Hem buscat diners entre tots per fer-nos fer uns maillots, pagar-nos les llicències i les despeses de marxes o curses que disputarem al llarg de l'any 2010.

De moment ens anem retrobant cada cap de setmana per sortir a pedalar, entre setmana cadascú entrena si pot un ratet per guanyar una mica més de forma, però el mes de gener en pedalades conjuntes hem fet:

Dissabte 9 de gener: 33km btt amb molt fred i neu

Diumenge 17 de gener: 102km de carretera

Diumenge 24 de gener: 140km carretera ( jo solament 45 perque tenia partit de futbol amb els nens que entreno)

Jo apart d'aquests km's he nadat uns 10.000 metres i he estat fent peses, ja què no podia forçar massa el peu.

A partir de dilluns ja torno a la rutina, ja què he estat un mes estudiant a tope pels exàmens de l'universitat i sense poder entrenar massa per reposar al màxim el peu. Aquest dilluns torno a la càrrega amb els entrenaments, per què aquests animals ja m'han inscrit a la volcat que es disputa al mes de abril, tres dies intensos de btt per terres lleidatanes.

Salut!!

SENSE PAUSA, PERÒ SENSE PRESSA...

Sembla ser que el 2010 ha arrancat força bè, després de les vacances nadalenques els quals he aprofitat per descançar i gaudir dels meus, també he tingut l'oportunitat d'agafar la moto algún dia, es molt frustant veure que no aguanto ni una mànega de deu minuts,això no pot ser!!

Abans de cap d'any, vaig anar al freestyle de Lleida, on Motos Grau organitzava l'event i em van fer un petit homenatge els quals em van entregar una placa molt canyera com a record del temps que he passat amb ells, va ser un moment molt emotiu, des de aquí els hi dono les gràcies de nou. També em van fer un entrevista de radio en motiu de la meva retirada els nois de http://www.clubxtrem.es/ (trobareu la entrevista a la part de descàrregues, capítol 16 a la part del final), una gent molt enrotllada ja que és la única emisora off road del país.

La primera setmana de gener, tenia previst fer el 1r stage de la temporada amb els riders que porto aquest any, Jaume Betriu, Ramon Rerra i Ot Montsonis, l'Ot no va poder venir els tres dies, però el Jaume i el Ramon si. Tot i la neu, van ser tres dies molt complerts, divendres vam anar a fer piscina, fentt 1500 metres combinant exercicis resistència, per la tarda sessió de gimnàs i classe de spinning. Dissabte matí ruta de btt amb neu i fang per la noguera acompanyats del Marc Tugues i el Carles Mir, completant 35km amb un fang molt enganxós peró va ser molt divertit. Sense tenir massa temps per menjar alguna cosa, per la tarda sessió de moto al circuit de Balaguer, que era lúnic circuit que estava en condicions de rodar degut al fang i la neu que tenien la resta de circuits lleidatans. Diumenge matí mes moto, en aquest cas vam anar al circuit de Almenar, que semblava una pista de gel, degut a les baixes temperatures.

Ara estic de descans, m'he agafat la baixa al gimnàs on treballo, ja què el metge m'ha recomanat un mes de descans degut a la lesió de la cama que encara persisteix amb dolors crònics, si en aquest mes no marxa hauré de visitar-me a un especialista per mirar que fem, la veritat és que és un pal, perquè si forço molt acabo coix!!

Hem creat un nou blog http://www.mxpersonaltrainer.blogspot.com/ on hi posarem tota la informació dels cursos i clases personals que tenim previstos per aquest 2010.

Salut.

2009!! AIXÒ S'ACABA...

Moltes coses han passat en aquest any 2009, recordo que a principis d'any vaig estar entrenant molt dur per què tenia ganes de fer una temporada el més positiva en quan a resultats i poder acabar la meva carrera esportiva amb un bon any! Malauradament les lesions formen part del joc hi ha meitat de temporada la lesió del peroné ha estat vital per accelerar la meva retirada. La veritat pensava que seria molt més dur del que ha estat, pq canviar els hàbits després de 20 anys ho veia una etapa complicada de superar, però ho porto millor del que pensava. No competeixo, i això comporta deixar l'estrés competitiu de no poder baixar la guàrdia en els entrenaments, poder tenir més temps lliure i fer coses que durant tot aquest temps no he pogut fer.

Ara dedico els caps de setmana a fer entrenaments personals a pilots, ha portar un equip de futbol d'alevins, donar cursos d'mx, fer esport i soparets amb els colegues i com no, ha estar amb la gent que més m'imPORTA!! ;-)

Solament lliurar-me de les muletes tenia tantes ansies de fer esport que em passava el dia al gimnàs, pedalant, corrent...Però el dolor del peu persistia, i ara es veu que tinc una petita escletxa al Astragal de 1'5cm fruit d'una antiga lesió que a causa de la trencada del peroné ha empitjorat. El metge em recomana el màxim de repòs possible, així que ja fa uns dies que vaig decidir d'aparcar la bicicleta i el còrrer que és el que és em perjudica al peu, i m'he aficionat força a nadar, i últimament faig entrenaments d'entre 2.500 i 3.000 metres.

També hem format un petit equip de ciclisme entre quatre companys "cadència team" on entre tots, hem buscat patrocinadors per poder pagar-nos els maillots i les despeses d'inscripcions de les marxes o curses que farem més endavant.

De cara al 2009 aparco els objectius com a pilot de motocross, però estem molt posats en nous projectes juntament amb el Patxi Pérez, que si es porten ha terme, serà una etapa molt interessant com a docent. També hem centro en una nova etapa de preparador físic entrenant a tres pilots que estaran en el campionat de Catalunya i d'Espanya, on els faré un seguiment físic i tècnic, un nou repte molt motivant!!!

Fora de l'àmbit esportiu puc dir que la gent que m'envolta és vital pel meu dia a dia,tot seria més difícil sense la seva presencia, tot i que també dia a dia rebo noves patacades que et fan aixecar de nou, però que cada vegada et van curtin més com a persona, això fa que et tornis més selectiu i gaudeixis molt més intensament de lo que tenim!!

Bones festes !!