Tal com vaig comentar la setmana passada, aquest cap de setmana es va disputar la primera cursa del campionat d’Espanya de Mx Élite a Albaida ( Valencia ), quin “pastel” de cursa, la veritat es què en general estic una mica desmotivat per com a anat tot. Ja vaig comentar arribava amb aquesta cursa força motivat i preparat per afrontar-la, però es què el diumenge als entrenaments cronometrats semblava un pato amb aquell “fastigós” circuit, ple de roderes immenses i uns basals que inclús i vaig fer uns llargs nedant amb la Rmz. Ja sé que el motocross és caracteritza per una duresa extrema, però diumenge estava força perillós, i crec que el promig de caigudes de cada pilot no va baixar de tres. Pel que fa a l’organització, simplement fatal!! Sense a penes temps per preparar i rentar motos entre mànega i mànega, acabant les curses a quarts de 4 de la tarda...un desastre!!!
Pel que fa a les curses, no recordo una cursa tan desastrosa des de fa anys, la 1ª de les mànegues surto dels 10 primers i estic col·locat el 9é durant gran part de la mànega sobrevivint a les difícils condicions de la pista, fins que arriba la 1ª de les caigudes, acabo en 13ª plaça final. La segona de les mànegues sol fer els primers metres, Barreda cau just davant meu i jo em vec perjudicat també caient sobre seu. Em poso a remuntar i a mitja mànega en una de les roderes sem queda enganxat el peu, quin mal!!! Decideixo continuar, vaig passar una volta pensant en la retirada, però no, continuo aguantant mentres vaig remuntant a bon ritme pegat a De La Torre i Millán, em col·loco el 12é i ha 3 voltes del final caiguda de nou, la moto no es posa en marxa, i quan s’hi posa la direcció està super torta, acabo el 21, genial...
Tenia una espina clavada per aquells mals resultats, em quedava una mànega per fer i un mal de turmell de l’ostia, decideixo anar a infermeria i el metge em diu que tinc un esquinç i una possible distensió de lligament forta, em pregunta si vull córrer la última mànega, el vaig respondre que si!solució?una infiltració per no notar el dolor...Jo encara ara em pregunto que és el que em va injectar aquell bon home, però a mi em continuava foten molt de mal. Surto a la volta de reconeixement i vec que les feinades son cambiar de marxa, però intento no donar importància. Sortida, arranco el 8é, intento tirar fort on em passo la meitat de la mànega amb De La Torre, encara vaig poder acabar el 10é, això sí amb el peu encara pitjor i amb un sabor amarg per que en cap moment vaig trobar el ritme que m’esperava. Lo pitjor de tot es què ara tinc el peu molt unflat i no sé si podré estar per aquest cap de setmana a Bellpuig, que també és campionat d’Espanya, intentaré fer bondat i espero millorar el meu mediocre resultat, 16é...
A recuperar-se....
Pel que fa a les curses, no recordo una cursa tan desastrosa des de fa anys, la 1ª de les mànegues surto dels 10 primers i estic col·locat el 9é durant gran part de la mànega sobrevivint a les difícils condicions de la pista, fins que arriba la 1ª de les caigudes, acabo en 13ª plaça final. La segona de les mànegues sol fer els primers metres, Barreda cau just davant meu i jo em vec perjudicat també caient sobre seu. Em poso a remuntar i a mitja mànega en una de les roderes sem queda enganxat el peu, quin mal!!! Decideixo continuar, vaig passar una volta pensant en la retirada, però no, continuo aguantant mentres vaig remuntant a bon ritme pegat a De La Torre i Millán, em col·loco el 12é i ha 3 voltes del final caiguda de nou, la moto no es posa en marxa, i quan s’hi posa la direcció està super torta, acabo el 21, genial...
Tenia una espina clavada per aquells mals resultats, em quedava una mànega per fer i un mal de turmell de l’ostia, decideixo anar a infermeria i el metge em diu que tinc un esquinç i una possible distensió de lligament forta, em pregunta si vull córrer la última mànega, el vaig respondre que si!solució?una infiltració per no notar el dolor...Jo encara ara em pregunto que és el que em va injectar aquell bon home, però a mi em continuava foten molt de mal. Surto a la volta de reconeixement i vec que les feinades son cambiar de marxa, però intento no donar importància. Sortida, arranco el 8é, intento tirar fort on em passo la meitat de la mànega amb De La Torre, encara vaig poder acabar el 10é, això sí amb el peu encara pitjor i amb un sabor amarg per que en cap moment vaig trobar el ritme que m’esperava. Lo pitjor de tot es què ara tinc el peu molt unflat i no sé si podré estar per aquest cap de setmana a Bellpuig, que també és campionat d’Espanya, intentaré fer bondat i espero millorar el meu mediocre resultat, 16é...
A recuperar-se....
1 comentario:
Hola,
Anims en la teva recuperació Dani, espero que puguis estar llest per diumenge a Bellpuig i remontar jo et vindré a animar tal i com vaig prometre
Cuidat i recuperat
Salut
Dídac
Publicar un comentario